Joibe 23 | Mai 2013 | 936° de Patrie
Jentrade > Bibliografie > Bibie in linie > Az dai apuestui

Az dai apuestui

Indaūr

(Introduzion)

Il libri tal cjanul cristian al ven subit daūr dai vansei e il so autōr lu presente tanche il «secont» volum, ch’al trate di cemūt ch’e jč nassude, cressude e slargjade la glesie, di Gjerusalem in Gjudee fintremai ai ultims confins dal mont. Chest libri, che la tradizion j ą dāt il titul di «Az dai Apuestui» (o, miei, «Az di Apuestui» parvie che nol trate di duc’), al presente un implant de glesie che ur ą plasūt tant che mai a duc’ i cristians di dutis lis etis. I fraris, i riformadōrs, i movimenz religjōs e lis comunitāz cristianis si son simpri riclamāz al spieli di vite dai timps dai apuestui, che si cjatilu in tai Az, par cirī di tornā a vivi l’esperience primarole e origjnarie de glesie nassude de virtūt dal Spirtu Sant.
Il telār de vore al corispuint a ce che Gjesł ur ą dit ai undis apuestui prin di jessi puartāt sł in cīl. A la domande dal trop, ch’al vīf ancjemņ cu la nostalgje de sperance nazionāl ebraiche, Gjesł ur rispuint: «O cjapareis la fuarce dal Spirtu Sant ch’al vignarą parsore di vuātris e mi sareis testemonis a Gjerusalem, par dute la Gjudee e la Samarie e fint ai ultims confins dal mont», Az 1,8.
Cence slontanāsi di chest implant, l’autōr al conte cemūt ch’e jč nassude la glesie tes Pentecostis e cemūt che si č slargjade par ordin midiant de virtūt dal Spirtu Sant e de fuarce de peraule, prime tal ambient gjudaic e po in chel dai popui foresc’, framieē dai pajans. Si pņ partant dividi il libri in dōs grandis parz:
I. Cemūt ch’e jč nassude e sparniēade la glesie in Gjerusalem, te Gjudee e in Sirie midiant de vore di Pieri e dai siei compagns (Az I-XII);
II. Cemūt che il cristianesim si č sparniēāt fūr de Palestine, tes sitāz dal mont grźc, midiant de vore missionarie di Pauli e dai siei compagns (XII-XXVIII).
Contant cemūt che storicamentri al č nassūt e slargjāt il moviment cristian, il libri dai Az ur dą, a chei che lu lčin, ancje un insegnament teologjc e spirtuāl. E jč la presince di Gjesł, il Signōr resurīt, che midiant dal don dal Spirt e de peraule e fās nassi la glesie e le fās cressi e slargjāsi tal mont. Cun dut che l’ambient gjudaic, il sinedri prin e po lis sinagoghis, j fasevin cuintri, la mission cristiane e jč rivade distes fint ai ultims confins dal mont, seont la promesse di Gjesł resurīt. Te glesie, ch’e met adun i convertīz dal ebraisim e dal mont pajan, e rive al colm chź promesse di salvece ch’e jč la glagn di dute la Bibie.
Chest libri, ch’al dą dongje i faz sucedūz te glesie dai prins trent’agns, al č distināt ai cristians ch’a vģvin fūr de Palestine e ch’a son i erźz de mission di Pauli. Che di fat al č scrit par grźc e al ripuarte la Bibie seont la traduzion greche di Alessandrie. A chestis comunitāz cristianis, l’autōr ur presente l’unitāt dal disen che Diu al ą prontāt par salvā il mont; un plan che si slargje par ordin, de promesse fate a Israel fint al so colm in Gjesł e te storie de glesie.
Il «secont» libri dopo dal vanseli la tradizion antighe lu ą simpri dit di Luche, ch’al ą componūt il tierē vanseli. Chest cristian de seconde gjenerazion, cun dute probabilitāt, al č di riunde di Antiochie e al č un grant amiradōr dal apuestul Pauli. Tignint cont di ce che si rigjave de leture e di ce ch’e dīs la tradizion, al ven di concludi che i Az dai Apuestui a son stāz componūz dopo dal tierē vanseli, tōr dai agns 80 de ete cristiane.

Indaūr


Torne parsore