Vinars 24 | Mai 2013 | 936° de Patrie
Jentrade > Bibliografie > Bibie in linie > Az dai apuestui

Az dai apuestui


Cjapitui: 1 < 2 < 3 < 4 < 5 < 6 <   > 8 > 9 > 10

Scuint lis notis

Scuint i numars dai versets

Motôr di ricercje

Introduzion a Az dai apuestui

Cjapitul 7

LA GLESIE FRAMIEç DAI EBREOS


Discors di Stiefin

1 Il sorestant dai predis j domandà: «Ese propit cussì?».
2 E lui j rispuindè: «Fradis e paris, scoltait. Il Diu de glorie j comparì a Abram, nestri von, ancjemò in Mesopotamie, prin che si implantas inAran
3 e j disè: Lasse la tô tiere e la tô parintât e va te tiere che ti mostrarai jo.
4 Sicheduncje al bandonà la tiere dai caldeos par sistemâsi in Aran. Muart so pari, Diu lu fasè passâ di li in te tiere ch'o seis a stâ vuâtris cumò.
5 No lu fasè paron di nuje in cheste tiere, nancje tant di pojâ il pît ma j imprometè di dâje in ereditât a lui e a la sô dissendence daûr di lui, seben che nol veve fîs.
6 E Diu j disè che la sô dissendence e vares vût di lâ in tiere foreste, che le varessin ridusude in sotanance e che le varessin tibiade par cuatricent agns.
7 Ma il popul che ju tignarà sotans, j fasarai jo sentence, dissal il Signôr. Podopo s'in' laran di li e mi adoraran in chest lûc.
8 Plui in ca al fasè cun lui il pat de circuncision; al è cussì che, deventât pari di Isac, Abram lu circuncidè sui vot dîs. Isac al fasè compagn cun Jacop e Jacop cui dodis patriarcjs.
9 I patriarcjs, gjelôs di Josef, lu venderin mandanlu ventijù pal Egjt. Ma Diu al jere cun lui:
10 lu liberà di dutis lis sôs tribulazions e j dè gracie e sapience denant dal faraon, re dal Egjt, che lu fasè sorestant dal Egjt e di dute la sô famee.
11 A capitàrin alore sun dut l'Egjt e in Canaan fan e grande miserie, che i nestris vons no cjatàrin nuje ce mangjâ.
12 Sintint che jù pal Egjt and'jere forment, Jacop al mandà i nestris vons une prime volte.
13 La seconde volte Josef si fasè ricognossi dai siei fradis e il faraon al vignì a savê de sô riunde.
14 Josef al mandà alore a clamâ so pari Jacop e dute la sô int, ch'a jerin in setantecinc di lôr.
15 E cussì Jacop al lè in Egjt, al murì ventijù, lui e i nestris vons.
16 I lôr cuarps ju puartàrin a Sichem e ju meterin tal tombâl che Abram al veve comprât pajanlu in bêz ai fîs di Emor, in chel di Sichem.
17 Svissinansi il moment di ce che Diu j veve imprometût a Abram, il popul al cressè di numar e si moltiplicà in Egjt
18 fintremai ch'al montà sù un gnûf re, che no si visà âtri di Josef.
19 Doprant l'imbroi cuintri de nestre gjernassie, chest re al maltratà i nestris vons, al pont di obleâju a butâ vie la lôr canae par no ch'a vivessin.
20 Al è in chê volte ch'al nassè Mosè, che j plaseve che mai a Diu. Al fo mandât par tre mês in cjase di so pari.
21 Daspò lu butàrin vie, ma la fie dal faraon lu cjapà sù e s'al tirà sù come ch'al fos stât so fî.
22 Cussì Mosè al imparà dute la sapience dai egjssians e al valeve ungrum in peraulis e in voris.
23 Rivât su la corantine, j vignì sù di lâ a cjatâ i siei fradis, i fîs di Israel.
24 Viodint che j fasevin malegraciis a di un di lôr, si metè de sô bande e al svindicà il sotan copant l'egjssian.
25 Si inludeve che i siei fradis a varessin capît ch'al jere Diu che ju salvave midiant di lui, ma lôr no capirin gran.
26 Tal indoman, in' viodè che si petavin e al cirì di metiju d'acordo. O seis fradis, dissal; parcè po si faseiso malegraciis un cul âtri?
27 Alore chel ch'al pacave il so compagn lu parà vie disint: Cui ti àjal metût sorestant e judiç parsore di nô?
28 Volaressistu par câs copâmi, come che îr tu às fat fûr l'egjssian?
29 Sintint cussì, Mosè al scjampà e al lè a parâsi te tiere di Madian, là che j nasserin doi fîs.
30 Passâz corant'agns, j comparì un agnul tal desert de mont dal Sinai, te flame di un baraçâr ch'al brusave.
31 Mosè al jere sconsortât a viodi une robe di chê fate. Biel ch'al leve indenant par viodi miôr, si fasè sintî la vôs dal Signôr:
32 Jo o soi il Diu dai tiei vons, il Diu di Abram, il Diu di Isac e di Jacop. Scaturît, Mosè nol olsave a cjalâ.
33 Alore il Signôr j disè: Gjaviti la cjalçadure dai pîs, parceche la tiere che tu balinis e jè une tiere sante.
34 O ài viodude la disperazion dal gno popul in Egjt; o ài scoltât i siei gemiz e o soi vignût jù par sfrancjâju. Anin, che ti mandi inEgjt.
35 Chel Mosè che lu vevin rifudât disint: Cui ti àjal metût sorestant e judiç, Diu ur al mandave sicu sorestant e salvadôr midiant dal agnul che j jere comparît tal baraçâr.
36 Al è lui che ju menà fûr, fasint spiei e meracui te tiere dal Egjt, tal mâr Ros e tal desert par corant'agns.
37 Al è lui, Mosè, che ur à dit ai fîs di Israel: Diu al fasarà vignî fûr dai vuestris fradis un profete compagn di me.
38 Al è lui che, in semblee tal desert, al faseve di mediatôr fra l'agnul che j fevelave su la mont dal Sinai e i nestris vons; e lui al sintì lis peraulis de vite par dânuses a nô.
39 Ma i nestris vons no àn volût savênt di ubidilu, e, ch'al è piês, lu refudàrin e a tornàrin cul cûr in Egjt,
40 disint a Aron: Fasinus dius ch'a màrcin denant di nô, parceche Mosè, che nus à faz saltâ fûr de tiere dal Egjt, no savin ce che j è sucedût.
41 A faserin un vidiel e j ufririn un sacrifici al diu, contenz e sodisfaz pe vore des lôr mans.
42 Alore Diu ur voltà la muse e ju molà a la religjon de schirie dal cîl, come ch'al è scrit tal libri dai profetis:

43 Mi veiso ufrît vitimis e sacrificis
par corant'agns tal desert, famee di Israel?
O veis puartade atôr la tende di Moloc
e la stele dal diu Refan,
statuis che si vevis fat
par adorâlis;
pa la cuâl us depuartarai plui in là di Babilonie.

44 I nestris vons tal desert a vevin la tende dal pat, come ch'al veve disponût chel che j fevelave a Mosè. J veve ordenât di fâ daûr dal stamp che j veve mostrât.
45 Dopo di vêle vude, i nestris vons, sot di Gjosuè, le menàrin te tiere cjapade ai foresc' che Diu ju veve faz cori denant di lôr. E li e restà fint a David,
46 chel che j plasè a Diu e j domandà la furtune di cjatâ un lûc pe cjase di Jacop.
47 J tocjà a Salomon di fâj sù une cjase,
48 ma l'Altissim nol sta gran tes cjasis fatis de man dal om, come ch'al dîs ancje il profete:

49 Il cîl al è la mê sente
e la tiere il scagn pai miei pîs.
Ce cjase podaressiso fâmi, al dîs il Signôr,
e cuâl sarajal il lûc là ch'o podarai polsâ?

50 No ese stade la mê man a fâ dut chest?

51 Cjâs dûrs, orelis e cûrs pajans, si meteiso propit simpri cuintri dal Spirtu Sant? Ce ch'a son stâz i vuestris vons, precîs edentic o seis ancje vuâtris.
52 Esal un profete che i vuestris vons no lu vedin perseguitât? E àn copât chei ch'a disevin ch'al veve di vignî il Just, chel che vuâtris lu veis apene tradît e sassinât,
53 vuâtris ch'o veis vude la leç midiant des disposizions dai agnui e no le veis metude gran in pratiche».

54 Sintinlu, ur vignive sù la rabie e a crustavin i dinc' cuintri di Stiefin.


Vision di Stiefin e lapidazion

55 Plen di Spirtu Sant, lui al cjalà sù fis viers il cîl e al viodè la glorie di Diu e Gjesù in pîs a la sô gjestre.
56 Alore al disè: «O viôt i cîi spalancâz e il Fî dal om in pîs a la gjestre di Diu».
57 Petant granc' berlis, si stropàrin lis orelis e si butàrin intôr di lui;
58 lu sburtàrin fûr de sitât e si meterin a clapadâlu. I testemonis a pojàrin i lôr vistîz dapît di un zovin di non Saul.
59 E intant che lu claponavin, Stiefin al preave cussì: «Signôr Gjesù, cjol la mê anime».
60 Po si pleà sui genôi e al disè a fuart: «Signôr, no sta metiur in cont chest pecjât». E cun chestis peraulis, si indurmidì vie.

Cjapitui: 1 < 2 < 3 < 4 < 5 < 6 <   > 8 > 9 > 10

Scuint lis notis

Scuint i numars dai versets

Motôr di ricercje


Torne parsore