Lamentazions
Cjapitui: 1 > 2 > 3 > 4 > 5 >
Cjapitul 1
Prime Lamentazion
AlefCemût mai ese sentade dibessole
la sitât tant plene di int?
E jè deventade come vedue
la grande fra i foresc'!
La principesse des provinciis
e jè deventade sotane!
BetE vai, e vai dute la mari gnot
e lis sôs lagrimis j còrin jù pe muse.
Di duc' i siei amanz
no à un che le consoli;
duc' i siei amîs le àn tradide,
j son deventâz nemîs!
Ghimel
Gjude al è partît in esili
par colpe de fan e de grande sotanance;
al vîf framieç dai foresc'
nol cjate mai padin;
duc' chei che lu perseguitavin lu àn gafât
fra lis forcjs plui stretis.
DaletLis contradis di Sion a son in corot
parceche nissun nol ven plui a lis sôs fiestis.
Dutis lis sôs puartis a son desertis,
i siei predis a gèmin suspirant,
lis sôs fantatis a son avilidis
e jê e vîf tal marum.
He
Chei che le tibìin a son i siei parons.
I siei nemîs a son furtunâz:
parceche il Signôr le à fate vaî
par colpe dai siei masse pecjâz.
I siei fruz a son lâz in sotanance
denant dal nemî.
Vau
Al è sparît de fie di Sion
dut il so sflandôr,
i siei princips si son ridusûz come cerfs
che no cjàtin passon;
a marçavin cence vigorie
denant di chei che ur corevin daûr.
ZainGjerusalem e ricuarde i dîs
de sô miserie e dal so torseonâ,
- dut il ben ch'e veve dai timps di une volte -
cuanche il so popul al colave tes grifis dal nemî
e no 'nd' jere jutori par jê.
I siei nemîs le àn viodude,
e àn ridût de sô ruvine.
Het
E à pecjât, e à pecjât Gjerusalem;
par chest e jè deventade une porcarie;
duc' chei che le onoravin le spresèin,
parceche e àn viodude la sô vergogne;
e jê e suspire e a gem
voltansi indaûr.
TetLa sô sporcjetât e jè fin sul ôr dal so vistît,
no si è nancje scomponude de sô fin;
e jè colade tun mût che nissun crodeve
e no à nissun che le confuarti.
«Cjale, Signôr, la mê miserie,
parceche il nemî al alce il cjâf».
Jod
Il nemî al à slungjade la grife
sun duc' i siei tesaurs;
e à viodût i foresc'
a meti pît tal so santuari,
dopo che tu ur vevis ordenât:
«No metaran pît te tô semblee».
Caf
Dut il so popul al gem
cirint un toc di pan;
a dan vie zois pal pan,
par sostentâsi la vite.
«Cjale, Signôr, cjalimi ben,
cemût che mi stoi jemplant di vergogne».
LamedDuc' vuâtris ch'o passais pe contrade,
fermaisi a viodi e cjalait
s'and'è un dolôr compagn dal gno,
di chel che mi lambiche,
di chel che mi sta tormentant il Signôr
te dì dal fugôr de sô rabie!
Mem
Di adalt al à trat jù un fûc,
m'al à fat jentrâ fin tai vues,
al à tindude une rêt pai miei pîs,
mi à fate colâ denant daûr,
mi à fate restâ dibessole,
une ch'e patis dut il dì.
Nun
Al à tignût di voli i miei pecjâz,
si son inturtiçâz in te sô man:
cumò a pèsin sul gno cuel;
al à fate smamî dute la mê fuarce.
Adonai mi à metût in tes lôr mans:
no rivarai plui a jevâ sù.
Samec
Al à butât di bande duc' i miei valorôs
Adonai, dentri di me;
al à clamade cuintri di me une semblee
par sflanchinâ i miei zovins;
Adonai al à turclât
pe fantate, pe fie di Gjude.
Ain
Par dut chest jo o vai,
il gno voli, il gno voli si disfâs tes lagrimis,
parceche al è lontan di me chel che mi console,
ch'al torni a dâmi la vite;
i miei fîs a son disperâz
parceche il nemî al è stât plui fuart.
PeSion e slungje lis sôs mans:
par jê nissun che le consoli!
Il Signôr al à distinât par Jacop
che i siei confinanz a deventassin siei nemîs:
Gjerusalm e jè deventade fra di lôr
tanche une robe soce.
Zade
«Il Signôr al è just,
parceche mi soi rivoltade cuintri des sôs peraulis.
Scoltaimi, popui duc',
cjalait il gno dolôr:
lis mês fantatis e i miei fantaz
a son partîz pal esili!
QofO ài clamâz i miei amanz:
mi àn imbrojade!
I miei predis e i miei anzians
a son spirâz in te sitât,
biel ch'a cirivin une bocjade
par sostentâsi la vite.
Res
Cjale, Signôr, ce disperazion ch'e jè in me,
lis mês vissaris si sgrisùlin.
Il gno cûr al è dut sotsore dentri di me,
parceche mi soi rivoltade!
Di fûr la spade mi cjol duc' i miei fîs,
in cjase o ài la muart!
SinSint cemût ch'o gem,
nol è nissun che mi console.
Duc' i miei nemîs e àn sintût de mê disgracie,
e àn gjoldût, parceche tu m'e às fate rivâ tu!
Fâs ch'e rivi la dì che tu às ordenade
e a deventaran compagns di me.
Tau
Ch'e rivi dute la lôr tristerie denant di te
e fâs cun lôr
come che tu às fat cun me
par duc' i miei pecjâz.
Tanc' a son i miei lamenz
e il gno cûr al va al mancul».
Cjapitui: 1 > 2 > 3 > 4 > 5 >
