Martars 7 | Setembar 2010 | 933° de Patrie

Naum


Cjapitui: 1 < 2 <   >

Scuint lis notis

Scuint i numars dai versets

Motōr di ricercje

Introduzion a Naum

Cjapitul 3


I deliz di Ninive

1 Puare mai jź la sitāt plene di sanc,
dute fodrade di imbroi,
plene di robariis,
che no cesse mai di slambrā!
2 Un sivīl di scorie,
un sunsūr di ruedis ch'a ciłlin,
cjavai ch'a grģpin, cjars ch'a trabłchin

3 e cjavalīrs ch'a dan sot;
spadis ch'a incčin e sflandorā di lancis;
un stragjo di feriz e un disordin di muarz;
i cadavars no si rive a contāju,
s'inēopedisi sui muarz.

4 Par colpe des masse prostituzions de sdrondine,
de biele preferide,
de incjantadorie di mistīr,
ch'e tibiave i popui cu lis sōs trainis,
lis gjernassiis cui siei striamenz!

5 Ve' chi ch'o soi! Chi di te! Sentence dal Signōr des schiriis.
Ti tirarai vie i vźi che tu ąs fin su la muse
e ur mostrarai ai foresc' la tō vergogne
e ai reams il to disonōr!

6 Ti butarai intōr lis tōs porcariis,
ti cuvierzarai di disonōr,
ti fasarai deventā un sbeleē.
7 Alore duc' chei che ti viodaran
si slontanaran di te e a disaran:
«Ninive! Ce desolazion! Cui podarajal consolāle?
No si cjatarą nissun che le consoli».


Compagn di Tebe

8 Sestu forsit plui fuarte di Tebe,
che si slungjave ad ōr dai canāi dal Flum,
ch'e veve come vuaite il mār
e l'aghe j faseve di murae?

9 L'Etiopie e l'Egjt a jerin la sō potence;
no veve confins;
Put e chei de Libie a jerin siei aleāz.

10 Ancje jź e ą scugnūt partī pal esili,
lāsint in sclavitūt.
I siei fruz a son stāz smacajāz
tal mieē des placis;
sui siei granc' e ąn tirade la bruscjete
e duc' i siei sorestanz ju ąn peāz cu lis cjadenis.

11 Ancje tu tu restarās intrunide, tu sarās folpeade;
ancje tu tu varās di cirīti un salvament denant dal nemī.

Al č dibant prontā difesis

12 Dutis lis tōs fuartecis a son come fiārs
cjamāz di flōrs;
se si ju spache, a cņlin
juste te bocje di chel ch'al ūl mangjāju.

13 Ve' il to popul: a son femenutis dentri des tōs muris;
denant dai tiei nemīs si spaląnchin
lis puartis de tō tiere;
il fūc al ą glotūz i tiei clostris.

14 Va' a urī aghe par cuanche tu sarās sidiade,
rinfuarce lis tōs fuartecis;
marce tal paltaan, peste l'argile,
cjape sł il stamp e fās modons.

15 Perņ instes il fūc ti glotarą
e la spade ti fiscarą.

Ingrumiti come lis ruis,
ingrumiti come i zupez;

Strissināz vie come i zupez

16 moltipliche i tiei marcjadanz
plui che no lis stelis dal cīl,
lis tōs vuarnigjons come i zupez,
i tiei scriturisc' come i insez.
Si cąmpin su lis muris te dģ dal frźt.
Al jeve il soreli,
lis ruis a sląrgjn lis alis e a svņlin vie,

17 a torseņnin ca e lą
e no si sa lą ch'a son lāz. Disgraciāz!

18 Si sono forsit indurmidīz
i tiei pastōrs, re di Assur?
I tiei valorōs a son inēussīz,
il to popul al č dispierdūt su pes monz
e no 'nd'č nissun che lu tiri dongje.

19 No 'nd'č rimiedi pe tō feride,
la tō plae no vuaris plui.
Duc' chei ch'a vegnin a savźlu,
a son contenz dal to distin.
Difat sore di cui no esal passāt
di un continuo ce che tu stās patint tu cumņ?


Cjapitui: 1 < 2 <   >

Scuint lis notis

Scuint i numars dai versets

Motōr di ricercje


Torne parsore