BIBIE IN LINIE

Cjapitul 1

Denêl tal palaÇ dal re di Babilonie

I zovins ebreus esiliâts

1 1 Tal tierç an dal ream di Joiakim, re di Gjude, Nabucodonosor, re di Babilonie, al marçà cuintri di Gjerusalem e le sidià. 2 Il Signôr i metè tes sôs mans Joiakim, re di Gjude, e une part dai vâs de cjase di Diu. Ju fasè traspuartâ te tiere di Senaar e al metè i vâs te sale dal tesaur dai siei dius.

3 Il re i ordenà a Asfenaz, sorestant dai siei cjastrâts, di fâ vignî un trop di israelits di sanc reâl e di fameis altis, 4 zovins, cence nissune pecje e di biele presince, plens di sapience, furnîts di sience, svelts e ingegnôs e adats a vivi tal palaç dal re; e di insegnâur a scrivi e a fevelâ te lenghe dai caldeus.

5 Il re ur distinà, ogni dì, une purizion de mangjative reâl e dal vin ch’al beveve lui. La lôr educazion e veve di durâ trê agns; daspò a vevin di cjapâ puest denant dal re. 6 Fra di lôr a jerin i gjudeus Denêl, Ananie, Misael e Azarie. 7 Il sorestant dai cjastrâts ur metè altris nons: a Denêl i metè non Baltazar, a Ananie Sadrac, a Misael Mesac e a Azarie Abdenego.

8 Denêl al veve fat proponiment intal so cûr di no insoçâsi cu la mangjative dal re e cul vin ch’al beveve lui. Pa la cuâl i domandà al sorestant dai cjastrâts di no insoçâsi. 9 E Diu i dè a Denêl che il sorestant dai cjastrâts i fasès biel plait e lu ves di buine viste. 10 Il sorestant dai cjastrâts i disè a Denêl: “O ài pôre che il re gno paron, ch’al à distinade la vuestre mangjative e la vuestre bevande, al viodi lis vuestris musis sbatudis a preference dai zovins de vuestre etât; in chest câs mi tocjarès di rispuindi a mi denant dal re”. 11 Ma Denêl i disè a la vuaite che il sorestant dai cjastrâts al veve metude a tignî di voli Denêl, Ananie, Misael e Azarie: 12 “Ti prei, met a lis provis i tiei fameis par dîs dîs; che nus dedin di mangjâ liums e di bevi aghe; 13 podopo ch’e sedi confrontade denant di te la nestre muse cu la muse dai zovins ch’a mangjin de bocjade dal re e dopo tu fasarâs cui tiei fameis ce che ti semearà miei”. 14 Chel al scoltà la lôr propueste e ju metè a lis provis par dîs dîs. 15 Passâts i dîs dîs, la lôr muse e jere inmò plui biele e lôr a semeavin plui ben nudrîts che no ducj i zovins ch’a mangjavin la bocjade dal re. 16 Cussì la vuaite e faseve puartâ vie la mangjative e la bevande che ur vevin distinadis e ur dave liums. 17 A di chescj cuatri zovins, po, Diu ur dè di savê e di cognossi ogni sorte di scriture e la sapience. Denêl al veve ancje il don di splanâ ogni sorte di visions e di siums.

18 Scjadût il timp che il re al veve distinât par che i fossin presentâts, il sorestant dai cjastrâts ju menà denant di Nabucodonosor. 19 Il re al fevelà cun lôr e, di ducj, nol cjatà nissun come Denêl, Ananie, Misael e Azarie. A restarin devant dal re 20 e sun ogni cuistion di sapience o di dutrine che il re ju interpelave, ju cjatà dîs voltis miôrs che no ducj i induvinins e i strolics ch’a jerin in dut il ream. 21 Cussì Denêl al restà fintremai al prin an dal re Ciro.

Notis:

  • 1,1 - O sin dal 606 p.d.C. Nabucodonosor al è deventât re di Babilonie dal 604 e al à regnât fint al 562, puartant l’imperi a la colme dal so sflandôr. Sot di lui e par colpe sô al è finît ancje il piçul ream di Gjude e al è scomençât l’esili di 70 agns (2 Re 25,1-26).
  • 1,2 - La tiere di Senaar e jere la Mesopotamie disot, cun capitâl Babilonie.
  • 1,4 - La scriture e jere chê cu lis letaris a forme di coni; la lenghe chê dai semits de jevade, babilonese o acadiche.
  • 1,7 - Gambiant il non, a jentravin tun’altre condizion sociâl, ma a vignivin ancje snaturalizâts.
  • 1,8 - La cuistion de mangjative inibide e ven fûr ancje tal libri dai Macabeus (il câs di Eleazar, 2 Mac 6,18-31) e tai Ats, là che Pieri al varà dibisugne di un ordin di adalt par mangjâ robe improibide (Ats 10,3-16).
  • 1,17 - Diu al ricambie la lôr fedeltât dant gracie a la lôr muse e vivarositât e ingegn al lôr spirt.
  • 1,21 - Cun Denêl a restarin ancje i siei trê compagns, ma il libri al trate dome di lui.
Cjapitui: