BIBIE IN LINIE

Cjapitul 1

Il gustâ di Assuero

1 1 Ai timps di Assuero, di chel Assuero ch’al comandave de Indie fintremai a l’Etiopie sun cent e vincjesiet provinciis, 2 ta chei timps, duncje, il re Assuero al veve la sente dal so ream te citât di Suse, 3 e tal tierç an dal so ream al fasè un gustâ par ducj i siei princips e par ducj i siei fameis. I sorestants dal esercit de Persie e de Medie, i grancj e i governadôrs des provinciis a forin clamâts dongje denant di lui. 4 Dopo di vêur fat viodi lis sôs ricjecis e la glorie dal so ream e il grant sflandôr de sô grandece par un grum di dîs, par cent e otante dîs, 5 passâts chescj dîs il re al fasè un altri grant gustâ di siet dîs, tal curtîl dal zardin dal so palaç, par dute la int ch’e jere te citât di Suse, dal plui grant al plui piçul. 6 A jerin tendons di fîl e di purpure colôr viole, tignûts sù cun cordons di bis e di purpure colôr ros vîf, cun anei d’arint e cun colonis di marmul blanc; jets d’aur e d’arint suntun paviment di marmul vert, blanc, perlât e di pieris coloradis. 7 Si dave di bevi in bocâi d’aur di ogni stamp e il vin dal re al jere fin che s’int voleve, in gracie dal re ch’al jere splendit. 8 A vevin dât ordin di no obleâ nissun a bevi, parcè che il re ur veve dât ordin ai mestris di palaç di lassâi fâ a ognidun ce che i smecave miôr.

Vasti ripudiade pe sô disubidience

9 Ancje la regjine Vasti ur ufrì un grant gustâ a lis feminis tal palaç dal re Assuero.

10 La setime dì, il re al veve il cûr legri par vie dal vin, e i dè ordin a Meuman, a Bizetà, a Carbonà, a Bigtà, a Abagtà, a Zetar e a Carcas, i siet cjastrâts ch’a jerin di servizi presince dal re Assuero, 11 di menâi denant la regjine Vasti cu la corone reâl, par mostrâi al popul e ai sorestants la sô bielece; che di fat e jere cence fin biele. 12 Ma la regjine Vasti no volè savênt di vignî, cuintri dal comant che il re i veve dât a mieç dai cjastrâts. Il re si stiçà une vore e la fumate si infogà dentri di lui. 13 Alore il re al interpelà i savis, chei ch’a cognossevin i timps. – Par vie che lis cuistions dal re si tratavilis cussì, presince di chei ch’a cognossevin la leç e il dirit, 14 e i plui vicins di lui a jerin Carsenà, Setar, Admatà, Tarsis, Meres, Marsenà e Memucan, siet sorestants de Persie e de Medie ch’a jerin i siei conseîrs e ch’a jerin sentâts tai prins puescj dal ream. – 15 Al domandà duncje: “Stant a la leç, ce si àial di fâi a la regjine Vasti che no à ubidît al ordin che i veve dât il re Assuero a mieç dai cjastrâts?”. 16 Memucan al rispuindè presince dal re e dai princips: “La regjine Vasti e à sgarât no dome tai confronts dal re ma ancje tai confronts di ducj i sorestants e di ducj i popui ch’a son tes provinciis dal re Assuero. 17 Parcè che ce che à fat la regjine a vignaran a savêlu dutis lis feminis e a saran invoadis a mancjâur di rispiet ai lôr oms. A disaran: Il re Assuero al veve ordenât che i menassin denant la regjine Vasti e jê no à volût lâ. 18 Di chi indenant lis principessis de Persie e de Medie ch’a vignaran a savê il câs de regjine a tiraran fûr il cantin cun ducj i princips dal re e al nassarà un gjespâr di ofesis e di rabiis. 19 Se al re i pâr, ch’al mandi fûr une ordenance reâl, di scrivile tes leçs de Persie e de Medie, di mût ch’e deventi un befel par simpri, là che si dîs che la regjine Vasti no podarà mai plui e mai altri presentâsi denant dal re Assuero e che il re i dà la dignitât di regjine a di un’altre plui miôr di jê. 20 Cuant che il befel butât fûr dal re al sarà cognossût par dut il so ream, tant larc ch’al è, dutis lis feminis a varan rivuart dai lôr oms, dal plui grant al plui piçul”. 21 La robe i semeà juste al re e ai princips. Il re al fasè come ch’al veve dit Memucan: 22 al mandà letaris a dutis lis provinciis dal ream, a ogni provincie seont il so mût di scrivi e a ogni popul seont la sô lenghe; par che ogni om al fos paron espotic in cjase sô e al podès fevelâ a so plasiment.

Notis:

  • 1,3 - Chescj “fameis” a son alts funzionaris dal ream. Gustâs sul stamp di chescj si ’nt cjate ancje in altris bandis (Gjen 40,20, gustâ dal faraon; 1 Re 3,15, di Salomon; Dn 5,1, di Baldassar).
  • 1,9 - Vasti, come Ester, no je cognossude te storie.
  • 1,13 - Cualchidun altri al met “ch’a cognossevin lis leçs”.
  • 1,14 - Il mont persian, come l’ebraic, al à une preference particolâr pal numar “siet” (e “trê”).
  • 1,22 - “Fevelâ a so plasiment”.
Cjapitui: