BIBIE IN LINIE

Cjapitul 3

Esortazion conclusive:

la parusie e il compuartament dal cristian in gjenerâl

3 1 Miei cjârs, cheste e je za la seconde letare che us scrîf, e in dutis dôs o cîr di tornâ a sveâ cun racomandazions il vuestri bon sintiment, 2 par ch’o tignîs a ments lis peraulis ch’a àn ditis i sants profetis e il comandament dal Signôr e salvadôr che us àn lassât i apuestui.

3 Prin di dut o vês di savê che, tai ultins dîs, a vignaran fûr cjacarons plens di batule, ch’a laran daûr des lôr passionatis 4 e a disaran: “Dulà ise po la promesse ch’al tornarà? De dì che i nestris vons a àn sierât i vôi, al reste dut come tal imprin ch’al è stât creât il mont”. 5 Lôr però a fasin a pueste a dismenteâsi che i cîi a jerin dopomai e che la tiere, vignude fûr da l’aghe e tal mieç da l’aghe, e à vût il so prin stamp in gracie de peraule di Diu; 6 e che par chescj stes cantins il mont d’in chê volte al è lât disfat, taponât da l’aghe. 7 I cîi e la tiere di cumò a son tignûts sù de stesse peraule e metûts di bande pal fûc de dì dal judizi e de fin dai triscj.

8 Une robe però no vês di pierdile di voli, miei cjârs: denant dal Signôr une zornade e je tant che mil agns e mil agns a son tant che une zornade sole. 9 Il Signôr no si inclape tal mantignî ce ch’al à imprometût, come ch’al scrupule cualchidun; ma al dopre pazience cun vualtris parcè che nol vûl ch’al vedi di pierdisi nissun ma che ducj a vedin mût di mendâsi. 10 La zornade dal Signôr e vignarà tant che un lari. In chê volte i cîi a passaran cun grant fracàs: lis robis, consumadis dal calôr, si dislidaran e la tiere cun dut ce ch’e à dentri e sarà fiscade.

11 Stant che dutis chestis robis a àn di sfruçonâsi, trop sante e plene di religjon no àe di jessi la vuestre vite, 12 biel ch’o spietais e o corês incuintri a la vignude de zornade dal Signôr, cuant che i cîi si disfasaran e lis robis si fondaran pal grant fûc! 13 E po, daûr de sô promesse, nô o spietìn cîi gnûfs e une tiere gnove , là che la justizie e sarà di cjase par simpri.

14 Alore, miei cjârs, intant ch’o spietais chescj fats, cirît di jessi cence magle e cence pecjât denant di Diu, in pâs. 15 Il boncûr dal nestri Signôr cjapaitlu tant che salvece, come che us à scrit ancje il nestri cjâr fradi Pauli cun chel sintiment ch’al à vût in don; 16 lui al fâs cussì in dutis lis letaris là ch’al trate di chestis robis. And è dentri cualchi pont che si stente a capîlu e che i ignorants e i malsigûrs lu voltin, al impâr di chês altris Scrituris, a lôr damp.

17 Vualtris duncje, miei cjârs, ch’o sês stâts visâts denant trat, stait in vuaite par no discjadi de vuestre fermece, strissinâts ancje vualtris de falsetât dai triscj. 18 Cressêt invezit te gracie e te cognossince dal Signôr nestri e salvadôr Gjesù Crist. A lui la glorie cumò e te dì de eternitât. Amen!

Notis:

  • 3,1 - Si riferìs facilmentri a la prime letare.
  • 3,3 - La bondance di eretics e je il spieli plui stralusint che la fin dal mont no je lontane.
  • 3,5 - Chê “peraule” ch’e à fat il mont, e sarà la stesse ch’e fasarà sentence a la fin de storie. La peraule di Diu e cree e e disfâs.
  • 3,7 - Che il mont al ves vût di finîle cul fûc lu pensavin ancje i savis grêcs.
  • 3,9 - Nol è che Diu s’intardi tal tornâ. Al vûl dome doprâ plui pazience ch’al pò, sperant che i oms si mendin in timp.
  • 3,16 - Che lis letaris di Pauli a sedin griviis no je une novitât par nissun. Pieri chi al intint facilmentri chei tocs ch’a tratin de vignude dal Signôr. Metint sul stes plan i scrits de ete cristiane e chei dal VT, ur dà la stesse impuartance.
Cjapitui: