Olmis di Diu - A. Beline

La vision de tiere

01 di Zenâr 2006

Une tradizion rabiniche e dîs che Mosè, famei di Diu, al è muart te regjon di Moab cu la bussade di Diu. Cheste bussade e po vê doi significâts. Un leterâl: Diu al à metude la sô bocje a contat cu la bocje di Mosè e i à supade l’anime. La seconde e je simboliche: Mosè al è muart cence dolôr e cence pene parcè che Diu i faseve viodi, in chel moment, la tiere de promesse.
Il ricuart visîf dai lûcs de Tiere sante al à compagnât di simpri, in vite e in muart, i fîs d’Israel te lôr dispersion. Un paesaç de Palestine, piturât o ricamât, al jere un furniment golôs e preziôs in ogni cjase ebraiche. Tancj di lôr a lassavin un splaç vueit inte parêt par ricuardâ Gjerusalem, che a sintivin la mancjance e la lontanance. E jere, tal popul ebraic, une usance unevore comovent. Chei che il distin o la tristerie dai oms ju vevin dispierdûts fûr d’Israel a tignivin simpri pront un sacut di tiere de Tiere sante, che ur vignive sborfade sui vôi a pene che a davin l’ultim respîr. Cussì a viodevin, magari dome in spirt, la tiere e la citât des lôr bramis.
Un che nol podeve vivi cence la vision de Tiere sante al è stât Abraham Moshe Luntz, un dai plui grancj esperts su Israel dal Votcent, specializât in storie e gjeografie de Tiere sante, sore dut di Gjerusalem. Al è stât un grant studiât e al à publicât une cincuantine di libris sul argoment. Luntz al faseve ancje di guide turistiche di Gjerusalem pe int di riguart, content di spartî cu lôr i tesaurs de sô cognossince e il so amôr pe citât.
Rivât a 25 agns, i miedis i diserin ch’al veve une brute malatie tai vôi, robe vonde usuâl in chei timps. Lu consearin di fâsi operâ tal forest. Prime di imbarcjâsi par Viene, là che a varessin vût di operâlu, al passà dîs dîs su lis teracis de citât sante a passisi di ogni paricolâr e a bevi fin l’ultime spere di lûs. Al tornà di Viene sîs mês dopo. L’operazion no jere lade pulît e al jere restât vuarp dal dut. Poben, par altris cincuant’agns al continuà a scrivi e a compagnâ a visitâ la citât. Lui, vuarp, al mostrave e al spiegave ogni contrade e ogni gossigne, ogni cjanton e ogni lûc ancje il plui platât che lui al continuave a viodilu cui vôi da l‘anime. La int si maraveave di chest fat straordenari. Pensant ben, però, e capive il significât dal eufemisim che in aramaic si dà al vuarp: plen di lûs. Abraham al viveve inmò di chê lûs che al veve fat il plen prime di sprofondâ tune tenebre che par lui e jere relative, parcè che no i veve puartât vie la vision consolant de sô tiere e de sô citât.
O ai volût ripuartâ chest fat cussì significatîf par dî che il Signôr al premie cu la viste interiôr chei che ju prove cu la pierdite de viste esteriôr. Te sô misericordie, si impegne a lusî te lôr anime e a indreçâ i lôr pas. Ma ancje par dî l’impuartance de memorie dai lûcs de nestre vite passade, che nus permet in cualchi maniere di no cjonçâ il leam cu la tiere des nestris lidrîs e des nestris primis e plui impuartantis esperiencis. Ma par vê memorie dai lûcs, tocje cjalâju cun atenzion, cui vôi ma prime ancjemò cul cûr, par che si stampin ta l’anime prime che tal cuarp. Al è ce che a fasevin i nestris paris e vons cuant che a scugnivin bandonâ cjase, glesie, simitieri, paîs, Furlanie, par lâ a furtune di Diu in tieris forestis, là che il pan, cuant che and jere, “al veve siet crostis”. O vuei sperâ che i miârs e miârs di nestris fradis sparniçâts pal mont a vedin sierât in pâs i lôr vôi stracs e lagrimîts cu la contemplazion spirtuâl de tiere de lôr anime. E je “la bussade” che Diu ur dà ai siei fameis cuant che al è stuf di viodiju a tribulâ.