BIBIE IN LINIE

Cjapitul 10

LA SAPIENCE DI DIU TE VITE DAL OM

Preambul dal tradutôr grêc

Riunde de sapience

10 1 Il judiç savi al ten in regule il so popul,

il guviêr di un savi al sarà ordenât.

2 Tâl il judiç dal popul e tâi i siei fameis,

la int de sitât e je sul stamp di chel che le rêç.

3 Il re cence regule al sassine il so popul,

e la savietât dai grancj e tire sù la sitât.

Cuintri de supierbie dai sorestanz

4 Il guviêr dal mont al è tes mans dal Signôr,

e lui i mande tal moment just l’om ch’al va ben.

5 Te man dal Signôr e je la furtune dal om,

al è lui che i dà al scriturist la sô glorie.

6 No sta inrabiâti cul prossim pai siei fai,

e no sta fâ nuje mai in at di rabie.

7 La supierbie i displâs a Diu e ai oms,

ducj i doi e àn in asse la injustissie.

8 Il comant al passe di un popul a chel âtri,

cul imbroi, cu lis grandecis e cu la massepassuderie.

9 Parcè mo si ingjalissial chel ch’al è tiere e cinise?

Al è inmò in vite e al bute za fûr i budiei.

10 Une brute malatie e rît dal miedi,

chel che vuè al è re doman al mûr.

11 Al è chest il distin dal om ch’al mûr:

sarpints, besteatis e viêrs.

12 Chel che si slontane di Diu al è su la strade de supierbie,

al slontane il cûr dal creadôr.

13 Parcè che la supierbie e scomence cul pecjât,

chel che le à piade al fâs porcariis;

par chel il Signôr ju cjastie cui siei spiei,

ju scjasse fin ch’a son fruçâts.

14 Il Signôr al bute jù i princips des sentis

e tal lôr puest al fâs sentâ i bogns di cûr.

15 Il Signôr al gjave lis lidrîs dai popui

e al plante i piçui tal lôr puest.

16 Il Signôr al fische lis tieris dai popui

e lis svinidris fint a lis fondis;

17 al peste certs oms e ju pare in fruç,

al scancele de tiere il lôr ricuart.

18 La supierbie no je stade creade pai oms,

e nancje la rogance pai nassûts de femine.

Cariere politiche e timôr dal Signôr

19 And’ese une gjernassie ch’e merte onôr? I oms.

And’ese une gjernassie ch’e merte onôr?

Chei ch’a àn timôr dal Signôr.

20 And’ese une gjernassie ch’e merte svilanade? I oms.

And’ese une gjernassie ch’e merte svilanade?

Chei ch’a van cuintri de leç.

21 Fra fradis al à onôr chel ch’al comande,

ma ai vôi dal Signôr chei che lu tèmin.

22 Tant un siôr e un grant che un puar

al pò tignîsi in bon dal timôr dal Signôr.

23 Nol è just spreseâ il puar ch’al à sintiment,

come che nol è ben fâi plait al pecjadôr.

24 Princip, judiç, potent: ancje se onorâts,

a son mancul di chel ch’al tem il Signôr.

25 I oms libars a servissaran il sclâf savi,

e chel ch’al à sintiment nol protestarà.

Cuintri des pratesis inutilis

26 No sta fâ il saveon cuant che tu sês daûr a fâ il to mistîr,

e no sta sintîti grant cuant che tu sês te streme.

27 Al vâl plui lavorâ e vê bondance di dut

che no torseonâ cun mafie e cence pan.

28 Fî, viôt di jessi modest e pense al to onôr,

fasiti valê daûr dal to merit.

29 Cui comedarajal il mâl che un si fâs dibessôl

e cui lu onorarajal se lui si disonore?

30 Il puar si fasarà onôr cu la savietât

e il siôr si fasarà onôr cu la ricjece.

31 L’onôr dal puar al cressarà cu la ricjece,

ma la sblefade dal siôr

e cressarà cu la miserie.

Notis:

  • 10,4-18 - Cheste pericope salacôr no trate de supierbie in gjenerâl ma de supierbie specifiche dai sorestants, che sot dal fi di Sirac a jerin forescj e a rapresentavin la culture elenistiche. Però ancje i gjudeos a podevin fâ strade te ministrazion dai Tolomeos e dai Seleucidis, e il pericul al jere ancje par lôr.
  • 10,8 - Su la sucession dai imperis, viôt Dn 11,2-35. Pò stâi che si feveli de batae di Paneion, dal 199 p.d.C., cuant che la Palestine e passe de dominazioon egjssiane dai Tolomeos a chê siriane dai Seleucidis.
  • 10,26 - L’insegnament dai savis al ten par une vie di mieç: lavorâ ma cence masse pratesis. Il vêr onôr al è fondât su la savietât e al à di smicjâ li.
  • 10,30 - Tune vision statiche de societât, il puar e il siôr e àn ducj i doi il lôr puest, ma diferent. Se e àn sintiment, a son di rispietâ ducj i doi.
Cjapitui: