BIBIE IN LINIE

Cjapitul 7

IL POPUL DI DIU IN PERICUL

Betulie sidiade

7 1 Tal indoman, Oloferne al dè ordin a dut il so esercit e a dute la fulugne di int ch’e jere vignude a dâi une man come aleade, di gjavâ lis tendis e marçâ cuintri Betulie, cjapâ lis forcjis de mont e tacâ vuere cuintri dai israelits. 2 In chê stesse dì ogni om di valôr si metè in marce. Il lôr esercit, pront par combati, al veve cent e vincj mil soldâts a pît e dodis mil cjavalîrs, cence meti in cont i bagais e la fulugne di int ch’e leve a pît miscliçade cun lôr. 3 Si plaçarin te concje daprûf di Betulie, in direzion de risultive, slargjantsi di parsore Dotain fint a Belbaim e, par lunc, di Betulie fintremai a Kiamon, ch’al è in face di Esdrelon. 4 Cuant che i israelits a vioderin dut chel disordin di int, si diserin un cul altri sbalsant di pôre: “Cumò mo sì ch’a glotaran dute la regjon! Ni lis spicis plui altis, ni i cuei, ni lis culinis no podaran tignî sù tant pês!”. 5 Ognidun al cjapà sù lis sôs armis, a impiarin fûcs su lis toratis e a passarin la gnot in vuaite. 6 La seconde dì Oloferne al slargjà dute la sô cjavalarie sot i vôi dai israelits ch’a jerin dentri a Betulie. 7 Al splorà i trois ch’a menavin te lôr citât, al volè rindisi cont des risultivis e lis ocupà, al lassà un trop di soldâts di presidi e al tornà li dal so esercit.

8 Daspò, ducj i caporions dai fîs di Esaù, ducj i sorestants dal popul dai moabits e i graduâts ch’a comandavin la cueste i lerin dongje e i diserin: 9 “Il nestri paron al à di fâ il plasê di scoltânus e i siei soldâts no varan nancje une sgrifignade. 10 Cheste int no fâs calcul tant su lis sôs lancis ma sui çucs là ch’e je a stâ. Nol è tant facil rivâ fin su lis spicis des lôr monts! 11 Pa la cuâl, paron, no tu âs di tacâju cui soldâts ducj in schirie e cussì nol murarà nancje un soldât. 12 Reste tal to campament e ten li ducj i oms dal to esercit intant che i tiei fameis a cjapin la risultive ch’e spissule dapît de mont. 13 Al è li che si ristorin di aghe dute la int di Betulie. E sarà la sêt a obleâju a consegnâti la lôr citât. In dut chest fratimp, nô e i nestris oms o montarìn su lis spicis des monts plui vicinis e si camparìn là sù par ogni evenience: cussì nissun nol rivarà adore di jessî fûr de citât. 14 La fan ju consumarà, lôr, lis lôr feminis e i lôr canais, e prime ancjemò che ju toci la spade, a saran biel distirâts pes stradis denant des lôr cjasis. 15 E tu ur fasarâs paiâ in maniere tremende cheste rivolte e il fat che no àn volût savênt di vignîti incuintri a buinis”.

16 I lôr resonaments i plaserin a Oloferne e a ducj i siei graduâts e al decidè di fâ daûr che i vevin insegnât lôr. 17 Sicheduncje e partì une trupe di moabits insieme cun cinc mil assirians. A rivarin a jentrâ a tradiment te concje e a cjaparin lis risultivis di aghe dai israelits. 18 Chei di Edom e i amonits a montarin de lôr bande, si sistemarin su la mont in face di Dotain e a mandarin int de lôr a misdì e a jevade, ripet di Egrebel, des bandis di Cus, sul riul di Mocmur. Il rest dal esercit assirian si sistemà te planure e al taponà dute la regjon. Tra tendis e bagais e jere une robe spropositade, par vie ch’a jerin un disordin di int.

19 Alore i israelits a berlarin viers dal Signôr lôr Diu. A vevin pierdude dute la vigorie, parcè che i nemîs ju vevin cerclâts e no podevin scjampâ di nissune bande. 20 Par trentecuatri dîs di file i soldâts assirians, fantarie, cjars e cjavalîrs ur derin la strente. La int di Betulie e viodè a disvuedâsi dutis lis pilis di aghe 21 e ancje i poçs a restarin a sut. No podevin passisi di aghe nancje une dì, parcè che l’aghe e jere misurade. 22 I fruts a clopavin, lis feminis e i fantaçuts ur vignive imbast cu la sêt che ju ardeve. A colavin pes contradis e sui antîi des puartis de citât, cence nissune fuarce di stâ sù. 23 Dute la int, zovins, feminis e fruts, si derin dongje di Ozie e dai sorestants de citât, berlant a dute vôs e disint presince di ducj i anzians: 24 “Ch’al fasi sentence Diu jenfri vualtris e noaltris, parcè che nus vês metûts vualtris in cheste tremende conseguence par no vê fat tratâts di pâs cui assirians. 25 Cumò no vin nissun che nus puedi dâ socors. Diu nus à metûts tes lôr mans par ch’o sedin distirâts denant di lôr par vie de sêt e dai grancj malans. 26 Clamaitju alore daûrman. Metêt dute la citât tes mans di Oloferne e dai siei soldâts, ch’a rafin dut. 27 In font, o vin dut ce vuadagnâ a colâ tes lôr sgrifis. Siguramentri ch’o deventarìn lôr sclâfs, ma almancul o restarìn in vite e no viodarìn i nestris fîs a murînus sot i vôi e nancje lis feminis e i nestris fruts a spirâ. 28 Pa la cuâl us sconzurìn pal cîl e pe tiere e pal nestri Diu, Signôr dai nestris vons, che nus cjastie par colpe dai nestris pecjâts e pes inicuitâts dai nestris viei, di no lassânus plui intune situazion come cheste che si cjatìn vuê”. 29 Dute la int dade dongje e tacà a gemi e a vaî di dûr vaî e ducj a berlavin plui fuart ch’a podevin viers il Signôr Idiu. 30 Ozie ur disè: “Coragjo, fradis; tignìn dûr ancjemò cinc dîs. Intal fratimp il Signôr nestri Diu al varà dûl di nô parcè che nol podarà bandonânus propit fin dapît! 31 Spirât chest timp, se no varìn vût socors di sorte, alore o larai daûr di ce che mi vês dit”. 32 Cussì al mandà vie la int, ognidun cjase sô. I oms a lerin su lis muris e lis toratis de citât e a tornarin a mandâ cjase feminis e fruts. La citât e jere dute une disperazion.

Notis:

  • 7,2 - Cent e vincj mil soldats a pît, cu la Volgade e cualchi codiç (viôt 2,15). Il grêc al à cent e setante mil.
  • 7,8 - I “fis di Esaù” a son i edomits (Esaù al jere clamât ancje Edom). Insieme cui moabits a son stâts i nemîs tradizionâi dai ebreus (Sal 137,7; Lam 4,21).
  • 7,12 - Il probleme di fonde des citâts metudis su la spice des monts al jere il riforniment di aghe intant che i nemîs ur davin la strente. Ancje i sistemis plui ingegnôs no servivin a nuie se la robe e leve pes lungjis.
  • 7,29 - La Volgade e ripuarte cussì la preiere dal popul:
Cjapitui: