BIBIE IN LINIE

Cjapitul 1

Salût

1 1 Jacum, servidôr di Diu e dal Signôr Gjesù Crist, a lis dodis tribûs dispierdudis pal mont, salût.

Tentazion, sapience e vite cristiane

2 Fradis, cuant ch’o patîs ogni sorte di provis, cjapaitlis come la gjonde plui grande, 3 savint che la prove de vuestre fede e fâs nassi la pazience. 4 E la pazience ch’e colmi in vualtris la sô vore par ch’o sedis rifinîts, a puest in dut e cence che us mancj nuje.

5 Se cualchidun di vualtris al mancje di sapience, che je domandi a Diu – lui al dà a ducj cence culumie e cence imputâ – e i sarà dade. 6 Al à però di domandâle cun fede, cence clopâ, parcè che chel ch’al clope al è come l’onde dal mâr che l’aiar le môf e le alce. 7 Che no si inludi di vê alc dal Signôr 8 un om di cheste fate, un om balarin, che nol à fermece in nissune des sôs voris.

9 L’om di cundizion basse che s’indalegri cuant ch’al è alçât 10 e il siôr cuant ch’al è sbassât, parcè che al passarà tant che la rose de jerbe. 11 Al jeve il soreli cul so fogôr e al fâs secjâ la jerbe e la rose e cole e dute la sô bielece e va in nuie. Cussì ancje il siôr s’inflapissarà tes sôs cumbinis.

12 Furtunât l’om ch’al ten dûr inte prove, parcè che une volte vinçude la prove al varà la zoe de vite che il Signôr ur à imprometude a di chei che i vuelin ben.

13 Nissun, cuant ch’al è tentât, nol à di dî: “Al è il Signôr che mi tente”, parcè che Diu nol pò jessi tentât dal mâl e nol tente nissun. 14 Ognidun invezit al è tentât de sô passionate, che lu tire e lu strissine. 15 Po la passion, rivade a imbastî, e parturìs il pecjât e il pecjât, madressût, al fâs nassi la muart.

La peraule di Diu inte vite dal cristian

16 No stait a lâ fûr di strade, fradis miei cjârs: 17 ogni bon regâl e ogni don rifinît al ven di adalt e al ven jù dal Pari de lûs, che nol gambie mai e che nol svarie in nuie. 18 Lui al à volût fânus nassi midiant de peraule de veretât par ch’o fossin la flôr des sôs creaturis.

19 Lu savês, fradis miei cjârs: ognidun ch’al sedi svelt tal scoltâ, pegri tal fevelâ e lent tal inrabiâsi, 20 parcè che la rabie dal om no colme la justizie di Diu. 21 Butait di bande duncje ce che nol va, ducj i vanzums de tristerie, e acetait cun ubidience la peraule ch’e je stade plantade in vualtris e ch’e pò salvâ lis vuestris animis. 22 Viodêt di jessi di chei ch’a metin in pratiche la peraule e no dome che le scoltin, imbroiantsi dibessôi. 23 Parcè che se un dome al scolte e nol met in pratiche la peraule, al è precîs di un om ch’al cjale la sô muse intun spieli: 24 a pene che si è spielât, s’int va e al dismentee dal moment cemût ch’al jere. 25 Chel che invezit si spiele te leç perfete de libertât e i reste fedêl, no come un om ch’al scolte e po al dismentee ma come un che le met in pratiche, chel al cjatarà la sô ligrie tal metile in pratiche.

26 Se cualchidun al crôt di vê religjon e nol ten frenade la sô lenghe, al ingjane la sô cussience e la sô religjon no vâl nuie. 27 Une religjon monde e cence magle denant di Diu nestri Pari e je cheste: viodi dai vuarfins e des veduis e stâ vuardâts di ogni sporcjetât di chest mont.

Notis:

  • 1,1 - Si trate dai gjudeus emigrâts fûr de lôr tiere (“diaspore”) e ch’a vivevin, in chest câs, tal mont grêc-roman.
  • 1,4 - La fede e à di lâ a finîle e a colmâsi tune vite plene di oparis di ben. Al è il struc de letare.
  • 1,13 - Chel che si lasse strissinâ al mâl nol à di dâi colpis a Diu, che nol pò volê il mâl. Il pecjât al ven di dentri vie dal om.
  • 1,17 - Il ben, dut ce ch’al è ben, al ven simpri e dome di Diu. “Pari de lûs” parcè che al à fat il soreli, la lune e lis stelis (Gjen 1,14-18) e che i dà la lûs al cûr dal om (Zn 1,4).
  • 1,18 - Leç di veretât ch’e puarte a la vere libertât (cfr. 25).
  • 1,27 - La religjon dal cûr e à il so spieli te condote cristiane, soredut tal metisi a servizi dai plui debui.
Cjapitui: