BIBIE IN LINIE

Cjante des Cjantis

Introduzion

Cjapitul 5

Brame d’amôr

5 1 O soi jentrât tal gno sardin,

sûr mê, nuvice,

o ài cjapade sù la mê mire cul gno acant;

o ài mangjât il gno pietin cu la mê mîl,

o ài bevût il gno vin cul gno lat.

Mangjait, amîs, beveit

e incjocaisi, miei cjârs!

Un cirî disperât

2 Jo o durmivi, ma il gno cûr al jere sveât.

Vôs dal gno ben ch’al tuche:

“Viergimi, sûr mê, amie mê,

colombe mê, spere mê,

parcè che il gno cjâf al è plen di rosade,

i miei riçots di gotis de gnot”.

3 “Mi ài gjavât il vistît,

cemût fasio cumò a tornâmal a meti?

O ài lavâts i miei pîs,

parcè tornâju a sporcjâ?”.

4 Il gno ben al à slungjade la sô man

in te clavarie

e lis mês vissaris a àn vût un sgrisul par lui.

5 O soi jevade sù par viergij al gno ben

e lis mês mans a jerin strafontis di mire

e mire a gotavin i miei dêz

su la mantie dal saltel.

6 J ài vierzût al gno ben,

ma il gno ben al jere sparît, al jere fuît.

La mê anime si sintive a murî biel ch’al fevelave.

Lu ài cirût e no lu ài plui cjatât,

lu ài clamât ma no mi à rispuindût.

7 Mi àn incuintrade lis sentinelis,

chês ch’a fàsin la vuaite atôr pe sitât:

mi àn pacade, feride,

mi àn sbregât vie il vêl ch’o vevi intôr

lis vuaitis des muris.

8 Us prei, fiis di Gjerusalem,

s’o cjatareis il gno ben,

ce j disareiso mo?

Ch’o soi malade di amôr!

9 In ce il to ben esal miôr di duc’ chei altris,

o biele plui che no dutis lis feminis,

in ce il to ben esal miôr di duc’ chei altris,

che tu nus preis cussì?

L’incjant dal ben pierdût

10 Il gno ben al è blanc e ros,

si ricognossilu fra dismil!

11 Il so cjâf al è aur, aur rût,

i siei riçots a son palmis,

neris come il corvat.

12 I siei vôi a son tant che colombis

sui rujuz da l’aghe;

i siei dinc’ lavâts tal lat

a son pojâts jù a cesel.

13 I pomui de sô muse a son tant che strops di acant,

arcjs di jerbis profumadis;

i siei lavris a son gîs,

a gòtin mire rude.

14 Lis sôs mans a son cilindris d’aur,

fodradis di perlis di Tarsis;

il so pet al è un bloc d’avori

incrostât di zafîrs.

15 Lis sôs gjambis a son colonis d’alabastri,

plantadis sun çocui di aur rût;

Il so aspiet al è tant che il Liban,

majestôs come i cedris.

16 Il cîl de sô bocje al è dolç cence fin

e lui al è dut un gust.

Chest al è il gno ben, chest al è il gno amî,

fiis di Gjerusalem.

Notis:

  • 5,2 - Te tiere di Canaan e cole unevore di rosade, ancje parcè che al plûf pôc. Soredut in sierade e te vierte, in’ cole tante che si pò striçâ i vistîts e a gote jù dai cuvierz. Inte Bibie la rosade e je viodude tant che il spieli de bondance des benedizions di Diu.
  • 5,6 - Al torne fûr il teme de nuvice ch’e va a cirî disperade il so nuviç, vie pes contradis de sitât (3,1-5). Chest scomparî dal amant al è tipic de poesie d’amôr: cjatâsi e pierdisi, no jessi mai sigûrs che il ben al duri e vivi simpri cun chest miscliç di gjonde e di passion.
  • 5,10 - La descrizion che la nuvice e fâs dal nuviç e je parele di chê fate dal nuviç sul cont de sô fantate (4,1-5).
  • 5,11 - Ancje David al è laudât pe sô cjavelade bionde, une raritât pai ebreos, e pe sô biele muse (1 Sam 16,12). E in Lam 4,1 i nazireos a son paragonâts al aur plui pûr, lôr ch’a jerin “candits come la nêf”, “plui blancs dal lat” e cu la cjâr “plui rosse dal corai” (Lam 4,7).
  • 5,14 - Tarsis e je une sitât nomenade plui voltis inte Bibie tant che spieli di sitât distante, siore e plene di trafics di ogni gjenar (Is 66,19; Sal 72,10; Gjer 10,9).
Cjapitui: