BIBIE IN LINIE

Cjapitul 3

Joram re di Israel (852-841)

3 1 Joram, fi di Acab, al deventà re di Israel a Samarie tal disevotesim an di Gjosafat re di Gjude, e al regnà dodis agns. 2 Al fasè robis che i displasin al Signôr; no però come so pari e sô mari, parcè che al sdrumà il colonel di Baal che so pari al veve fat fâ. 3 Dome ch’al restà imberdeât tai pecjâts che Gjeroboam, fi di Nebat, al veve strissinât ancje Israel e no si slontanà par nuie.

Spedizion di Israel e di Gjude cuintri di Moab

4 Mese, re di Moab, al tirave sù nemâi e al paiave di sotanance al re di Israel centmil agnei e centmil rocs cu la lane, 5 ma però, muart Acab, il re di Moab si rivoltà cuintri dal re di Israel. 6 In chel fratimp, il re Joram al saltà fûr di Samarie e al passà in riviste dut Israel. 7 Daspò al mandà chest mes al re di Gjude: “Il re di Moab si è ribelât cuintri di me. Vignaressistu cun me a fâi vuere a Moab?”. Il re di Gjude i rispuindè: “O vignarai! Ce ch’al sarà par te al sarà ancje par me; pal to popul compagn dal gno popul, pai miei cjavai come pai tiei cjavai!”. 8 Al zontà: “Par ce strade larìno sù?”. Chel altri i rispuindè: “Pe strade dal desert di Edom”. 9 Il re di Israel, il re di Gjude e il re di Edom a partirin. A girarin par siet dîs e ur mancjà l’aghe pai soldâts e pai nemâi che ur levin daûr cu la cjame. 10 Il re di Israel al berlà: “Puars mai no! Il Signôr nus à clamâts ducj i trê rês par metinus tes sgrifis di Moab!”. 11 Ma il re di Gjude i disè: “No isal chi nissun profete dal Signôr, ch’o interpelìn il Signôr midiant di lui?”. Alore un famei dal re di Israel i rispuindè: “Al è Liseu fi di Safat, che i strucjave l’aghe tes mans di Elie”. 12 Il re di Gjude al disè: “Al à la peraule dal Signôr”. Il re di Israel, il re di Gjude e il re di Edom a lerin jù di lui.

13 Ma Liseu i disè al re di Israel: “Ce dafâs àio cun te? Va a cjatâ i profetis di to pari e i profetis di tô mari!”. Il re di Israel i rispuindè: “Pononò lafè! Il Signôr nus à clamâts nô trê rês par sgnacânus tes mans di Moab!”. 14 Al ribatè Liseu: “Pe vite dal Signôr, Diu des schiriis, che jo o servìs, se no ves rivuart pal re di Gjude nancje no ti abadarès te, nancje no ti cjalarès in muse. 15 Cumò menaitmi dongje un ch’al suni la citare”. Alore, biel che il sunadôr al sunave, la man dal Signôr e plombà parsore di lui 16 e i disè: “Il Signôr al dîs cussì: Sgjavait in cheste concje une buse daûr l’altre, 17 parcè che il Signôr al dîs chest: No viodarês aiar, no viodarês ploe, e cheste concje si jemplarà di aghe, e o bevarês vualtris, i vuestris soldâts e i vuestris nemâi ch’a puartin la cjame. 18 Ma chest nol è ancjemò nuie pal Signôr, parcè che us metarà tes vuestris mans ancje Moab. 19 O sdrumarês dutis lis citâts rinfuarçadis, o cjonçarês ducj i pomârs, o stroparês dutis lis risultivis e o balinarês i miôrs cjamps e ju jemplarês di claps”. 20 Tal indoman, sul ore di presentâ l’ufierte, ve che de bande di Edom e vignive jù l’aghe e il teritori al fo jemplât.

21 Cuant che i moabits a vignirin a savê che i rês a jerin lâts sù par batiju, si derin dongje ducj chei ch’a jerin in etât di puartâ lis armis e si prontarin sul confin. 22 Cuant che a jevarin a buinore e il soreli al lusì parsore des aghis, i moabits a vioderin di lontan lis aghis rossis come il sanc. 23 A diserin: “Al è sanc! Sigûr che i rês si son fats fûr un cul altri e si son maçâts. E cumò jù a rafâ, Moab!”. 24 Ma cuant che a rivarin tal campament dai israelits, chei a jevarin sù e a baterin i moabits, ch’a scjamparin denant di lôr, che a levin indenant e ju fasevin a tocs. 25 A sdrumarin lis citâts, ognun al butave il so clap tai miôrs cjamps par jemplâju, a stropavin dutis lis risultivis e a cjonçavin ducj i pomârs. Tal ultin, nol restà che Kir-Careset: chei de fionde lu cerclarin e i derin la gafe. 26 Cuant che il re di Moab al viodè che nol podeve plui tignî dûr tal combatiment, al cjolè daûrsi sietcent oms armâts di spade par cjatâsi fûr un varc e lâ de bande dal re Aram, ma no rivarin. 27 Alore al cjapà il so prin fi, ch’al varès vût di regnâ impen di lui, e lu ufrì in olocaust su la mure. Si discjadenà une grande rabie cuintri dai israelits, che a dismontarin il campament e a tornarin cjase.

Notis:

  • 3,1 - Facil che o vedin culì un mût di contâ i agns dopli o diferent. Stant a la cronologjie plui sigure, Joram di Israel nol à regnât plui di vot agns.
  • 3,4 - I numars a van cjapâts cuntune certe libertât. Mese al jere deventât vassal di Israel sot di Omri e al veve combatût cuintri di Acab par sfrancjâsi.
  • 3,7 - In cheste seconde spedizion il re di Gjude nol jere Gjosafat ma so fi Joram. Gjosafat al è stât metût par vie de sô grande religjon (1 Re 22).
  • 3,9 - Il re di Gjude e il so vassal di Edom i coventin al re di Israel par tacâ Moab de bande disot, cerclant il mâr Muart e passant pe tiere dai idumeus.
  • 3,15 - Il sun de citare al judave a lâ in estasi.
  • 3,22 - Il colôr ros al dipendeve de argile, ma i moabits a scrupulin che si trati di sanc.
  • 3,25 - In Dt 20,19 si improibive di taiâ i pomârs in cors di campagne militâr. Kir-Careset e jere la capitâl di Moab.
  • 3,27 - Il sacrifici dal fi al è un at di disperazion dal re di Moab par bonâ il diu Kamos. Fat su lis muris, al discjadene la rabie e la pôre intai israelits, che si sintin come responsabii e par chel a scjampin. Un fat no masse clâr.
Cjapitui: