BIBIE IN LINIE

Cjapitul 4

Preambul

Abram, par vie de sô fede, al è pari di ducj chei ch’a crodin

4 1 Ce vino alore di dî di Abram il nestri prin pari seont la cjar? 2 Di fat se Abram al è stât justificât par vie des oparis al à di ce vantâsi, ma no denant di Diu. 3 Ce disie la Scriture? Abram i à crodût a Diu e chest i è stât metût in cont di justizie. 4 A di chel ch’al lavore, la pae no i ven contade come un plasê che si à di fâi ma come un debit che si à di parâ jù; 5 a di chel però che nol lavore ma al crôt in chel ch’al justifiche il trist, la sô fede i è metude in cont di justizie. 6 Cussì ancje David al dîs furtunât l’om che Diu i à metude in cont la justizie cence cjalâ lis oparis:

7 Furtunâts chei che ur son stadis perdonadis

lis lôr inicuitâts

e ur son stâts taponâts i pecjâts;

8 furtunât l’om che Diu no i met in cont il so pecjât.

9 Cheste furtune rivuardie duncje dome il circuncidût o ancje l’incircuncidût? Di fat o disìn: a Abram la fede i è stade metude in cont di justizie . 10 Ma cemût i ise stade metude in cont? Cuant che al jere circuncidût o cuant che nol jere ancjemò circuncidût? No cuant che al jere circuncidût, ma cuant che nol jere ancjemò circuncidût. 11 E al à cjapât il segnâl de circuncision tant che sigjîl de justificazion vude midiant de fede cuant che nol jere ancjemò circuncidût, par ch’al fos pari di ducj chei ch’a crodin cence jessi circuncidûts e par che ancje a lôr ur fos metude in cont di justizie, 12 e al fos pari ancje dai circuncidûts, no dome di chei ch’a vegnin de circuncision ma ancje di chei ch’a van daûr des olmis di nestri pari Abram ch’al à vude fede prin de circuncision.

13 Di fat la promesse che lui al sarès stât l’erêt dal mont no i è stade fate a Abram e a la sô dissendence in fuarce de leç ma in fuarce de justificazion ch’e ven de fede. 14 Se di fat i erêts a fossin stabilîts partint de leç, la fede e sarès stade disvuedade, la promesse vanificade. 15 Di fat la leç e fâs nassi la rabie; ma là che no je leç no ’nd è nancje trasgression. 16 Par chest la ereditât imprometude e dipent de fede, par ch’e sedi un regâl dal boncûr, di mût che la promesse e sedi sigurade cun fuarce a dute la dissendence, no dome a chê che si fonde su la leç ma ancje a chê che si fonde su la fede di Abram, ch’al è il pari di ducj nô. 17 Di fat al è scrit: Ti ài fat pari di un grumon di popui. Muse a muse cun Diu, al à crodût in lui come chel ch’al dà vite ai muarts e al clame a l’esistence lis robis che no son.

18 Lui al à vude fede sperant cuintri ogni sperance, in mût di deventâ pari di un grumon di popui , daûr che i jere stât dit: Cussì e sarà la tô dissendence. 19 Lui, cence clopâ te fede, al à viodût che il so cuarp al jere cence vigorie di sorte – al veve cent agns – e che il grim di Sare al jere za suiât. 20 Cjalant però a la promesse nol à molât par vie de incredulitât, ma si è rinfuartît te fede e al à dade glorie a Diu, 21 convint plui di simpri che Diu al è bon di fâ dut ce ch’al à imprometût. 22 Propit par chel i è stât metût in cont di justizie .

23 E no dome par lui al è scrit ch’al è stât metût in cont di justizie, 24 ma ancje par nô, che nus sarà metût in cont: a nô ch’o crodìn in chel che al à ressussitât dai muarts Gjesù nestri Signôr, 25 lui che si è dât vie in sacrifici par colpe dai nestris pecjâts e al è stât ressussitât par colmâ la nestre justificazion.

Notis:

  • 4,1 - Abram al è il pari di ducj chei ch’a crodin tes promessis di Diu. Pauli, ch’al veve studiât cui mestris gjudeus, al à il lôr stes sisteme di resonâ.
  • 4,3 - Gjen 15,6; Ga 3,6; cfr Rm 1,18-3,20.
  • 4,7 - Sal 32,1-2.
  • 4,11 - Gjen 17,11.
  • 4,13 - Cheste promesse si leile in Gjen 22,17-18 e in Sir 44,21.
  • 4,14 - La leç ti oblee, e se no tu fasis ce che ti dîs, ti condane. Cussì nol pò jessi che la leç ti salvi. La fede, cence leç, no tire i svindics di Diu ma e mole il so boncûr ch’al salve.
  • 4,17 - Gjen 17,5.
  • 4,18 - Gjen 15,5.
Cjapitui: