BIBIE IN LINIE

Cjapitul 1

Preambul

1 1 Diu, ch’al veve za fevelât tai timps antîcs une vore di voltis e in cetancj mûts ai paris midiant dai profetis, 2 in chescj dîs, ch’a son i ultins, nus à fevelât a nô midiant dal Fi, che lu à metût erêt di dut e che midiant di lui al à fat ancje il mont. 3 Chest Fi, ch’al è il sflandôr de sô lûs e il stamp dal so jessi e ch’al ten sù dut cu la fuarce de sô peraule, dopo di vênus smondeâts dai pecjâts, si è sentât a la gjestre de maiestât adalt tai cîi, 4 e al è deventât tant plui grant dai agnui come che plui grant dal lôr al è il non ch’al à ereditât.

La superioritât di Gjesù sui agnui

5 Di fat a cuâl dai agnui Diu i àial mai dit:

Tu tu sês gno fi; jo vuê ti ài fat nassi?

E ancje:

Jo o sarai par lui pari

e lui al sarà par me fi?

6 E ancjemò, cuant ch’al presente il prin fi tal mont, al dîs:

Lu adoraran ducj i agnui di Diu.

7 Dai agnui invezit al dîs:

Lui al fâs i siei agnui come i aiars,

e i siei servidôrs come lis flamis dal fûc,

8 e dal Fi al dîs:

La tô sente, Diu, e je salde in eterni

e:

Il baston dal comant dal to ream al è un baston just;

9 tu âs amade la justizie e odeade l’inicuitât,

par chel Diu, il to Diu, ti à onzût

cun vueli di ligrie a preference dai tiei compagns.

10 E ancjemò:

Tu, Signôr, dal principi tu âs fondade la tiere

e i cîi a son opare des tôs mans.

11 Lôr a laran in nuie, ma tu tu restis;

s’invecjissaran ducj tant che un vistît.

12 Tu ju vuluçarâs come une manteline,

come une munture e a saran mudâts;

tu invezit tu restis simpri compagn, e i tiei agns no varan fin.

13 A cuâl dai agnui i àial dit mo:

Sentiti a la mê gjestre,

fin che no varai metût i tiei nemîs sot dai tiei pîts?

14 Po no sono ducj spirts ai siei ordins, mandâts par servî chei ch’a àn di ereditâ la salvece?

Notis:

  • 1,1 - Cualchi test al ripuarte “in chescj dîs, ch’a son i ultins” e cualchidun altri, invezit, al dîs “par ultin”, tant a dî te colme dai timps.
  • 1,2 - Il Fi al è un mes dut diferent di chei altris. Nol fevele a non di Diu ma al è lui la Peraule (Zn 1,1.14).
  • 1,3 - Peraulis tiradis fûr de teologjie di Alessandrie a rivuart de sapience e dal Logos (Sap 7,25-26). A intindin marcâ la identitât dal jessi e la diviersitât de persone.
  • 1,5 - Al fâs un confront tra il Fi e i agnui, par mostrâ che il Fi al è cetant plui grant di lôr.
  • 1,6 - Dt 32,43; Sal 97,7.
  • 1,7 - Sal 104,4.
  • 1,8 - Sal 45,7-8.
  • 1,10 - Sal 102,26-28.
  • 1,13 - Sal 110,1; At 2,33-35.
Cjapitui: