BIBIE IN LINIE

Cjapitul 9

LIBERAZION DAL EGJIT

ISRAEL IN EGJIT

V plae: muart dal besteam

9 1 Il Signôr i disè a Mosè: “Va dal faraon e dîsij: il Signôr Diu dai ebreus al dîs cussì: Lasse che il gno popul al ledi a fâmi un sacifici. 2 Se no tu lu lassis lâ e tu lu strategnis ancjemò, 3 ve che la man dal Signôr e netarà vie lis mandriis che a son te campagne, i cjavai, i mus, i camêi, i bûs e la minuçarìe cuntune pidemie che no ’nd è stadis compagnis. 4 Il Signôr al dividarà lis mandriis di Israel des mandriis dai egjizians e di ce che al è dai ebreus no ’nt creparà un cjâf. 5 Il Signôr al à za distinade l’ore cuant che al à dit: Doman il Signôr al fasarà cheste opare inte regjon”. 6 Tal indoman, il Signôr al fasè cussì e dutis lis mandriis dai egjizians a creparin ma des mandriis dai ebreus no crepà nancje une bestie. 7 Il faraon al volè sancirâsi su cemût ch’e jere lade la robe e ve che des mandriis di Israel nol jere stât mancjât un nemâl di numar. Ma il cûr dal faraon si indurì e nol lassà lâ nancjemò no il popul.

VI plae: i acès

8 Il Signôr i disè a Mosè e a Aron: “Cjolêt une zumiele di cjalin di fornâs e Mosè che lu buti par aiar in presince dal faraon. 9 Si tramudarà in pulvin fin fin sun dute la regjon dal Egjit e ur fasarà vignî a la int e ai nemâi plen di acès, che si butaran in faronglis, par dut l’Egjit”. 10 A cjolerin cjalin di fornâs e si presentarin denant dal faraon; Mosè lu butà par aiar e oms e nemâi a forin fodrâts di acès che si butarin in faronglis. 11 I strolics no poderin presentâsi denant di Mosè par vie dai acès, parcè che ancje i strolics int vevin une cjame compagn di ducj chei altris egjizians. 12 Il Signôr al indurì il cûr dal faraon e chel nol volè scoltâju, propit come che al veve dit il Signôr.

VII plae: la tampieste

13 Il Signôr i disè a Mosè: “Jeve denant dì e presentiti dal faraon. Tu i disarâs: il Signôr, Diu dai ebreus, al dîs cussì: Lasse che il gno popul al ledi a fâmi un sacrifici. 14 Parcè che cheste volte mi spiticarai a mandâti ducj i miei flagjei cuintri di te, cuintri dai tiei fameis e cuintri dal to popul, par che tu sepis che no ’nd è un compagn di me in dute la tiere. 15 Se o ves volût slungjâ la man e fruçâus cu la peste, te e il to popul, tu saressis stât cancelât de face de tiere. 16 Ma o ài volût che tu restassis par fâti palpâ trop fuart che o soi jo e par che il gno non lu cognossin par dut il mont. 17 Se tu ti inrochissis ancjemò cuintri dal gno popul di no lassâlu lâ, 18 poben, doman come cumò o mandarai une tampieste di sgrisulâsi, che no s’ind à viodudis di compagnis di cuant che al è stât fat l’Egjit fin cumò. 19 E cumò spessee a fâ meti a salvament lis mandriis e dut ce che tu âs te campagne. Dut ce che, om o nemâl, si intivarà tai cjamps e nol varà podût jessi menât dentri, la tampieste i plombarà intor e lu coparà”. 20 I fameis dal faraon, che a vevin teme de peraule dal Signôr, a menarin di buride i lôr sclâfs e i lôr nemâi a sotet dentri tes cjasis; 21 chei invezit che a cjaparin la peraule dal Signôr par une sflocje, a lassarin fûr tai cjamps sclâfs e nemâi. 22 Il Signôr i disè a Mosè: “Slungje la man viers il cîl e che al tampiesti par dut l’Egjit parsore dai cjamps, parsore dai nemâi e parsore di ogni plante de tiere d’Egjit”. 23 E Mosè al alçà il baston viers il cîl e il Signôr al cresolà e al fasè vignî jù la tampieste. Il folc al traè su la tiere e il Signôr al molà jù la tampieste sore l’Egjit. 24 E capità une tampiestade tremende e il fûc al sflameave framieç de tampieste, une tampieste di sgrisulâsi, che no ’nt vevin viodude une compagne di cuant che a esistevin come popul. 25 La tampieste e netà vie di raspe dut ce che al jere te tiere dal Egjit, dut ce che al jere tai cjamps e e screvaçà ducj i arbui de campagne. 26 Dome te tiere di Gosen, là che si jerin sistemâts i israelits, nol colà un asin di tampieste. 27 Alore il faraon al clamà Mosè e Aron e ur disè: “Cheste volte o ài falât! Il Signôr sì che al è in reson, ma jo e il gno popul o sin de bande dal tuart. 28 Preait il Signôr. And è stadis masse cresoladis e tampieste. O doi la mê peraule che us lassarai lâ e che no restarês plui a lunc”. 29 Dissal Mosè: “A pene che o saltarai fûr de citât, o alçarai la man viers dal Signôr: il ton al cessarà e no colarà plui tampieste, par che tu sepis che la tiere e je dal Signôr. 30 Ma ni tu ni i tiei fameis, lu sai benon, no vês nancjemò no nissune teme dal Signôr Diu”. 31 Il lin e il vuardi a lerin dal dut, parcè che il vuardi al jere in spî e il lin in flôr. 32 Ma il forment e la blave a rivarin a ripiâsi che a jerin ancjemò indaûr. 33 Mosè al saltà fûr de cjase dal faraon e de citât, al alçà la man viers dal Signôr; il ton e la tampieste a cessarin e nol sglavinà plui su la tiere. 34 Cuant che il faraon al viodè che la ploe, la tampieste e il ton a vevin cessât, al tornà a lâ fûr di strade e lui e i siei fameis a induririn il lôr cûr. 35 Il cûr dal faraon si indurì e nol lassà lâ i fîs di Israel, come che al veve dit il Signôr par bocje di Mosè.

Cjapitui: