BIBIE IN LINIE

Cjapitul 2

Ester sielte come regjine

2 1 Dopo di chescj fats, cuant che la rabie dal re si fo cidinade, lui si ricuardà di Vasti, di ce ch’e veve fat e di ce ch’al jere stât decidût a so rivuart. 2 Alore chei ch’a jerin al servizi dal re a diserin: “Che si cirin fûr pal re fantatis vergjinis e bielis; 3 il re ch’al mandi comissaris par dutis lis provinciis dal so ream, ch’a menin dongje dutis lis fantatis vergjinis e bielis tal palaç di Suse, te cjase des feminis, sot i vôi di Egai, cjastrât dal re e vuardean des feminis, che ur darà dut ce che ur covente par munturâsi; 4 la fantate che i plasarà al re e deventarà regjine impen di Vasti”. La robe i plasè al re e si fasè cussì. 5 Sicheduncje te citât di Suse al jere un gjudeu di non Mardocheu, fi di Jair, fi di Simei, fi di un de tribù di Beniamin, 6 menât vie presonîr di Gjerusalem insieme cun chei che ju veve menâts in esili Nabucodonosor re di Babilonie cun Jeconie re di Gjude. 7 Al veve tirade sù Adasse, ven a stâi Ester, fie di un so barbe, ch’e jere vuarfine di pari e di mari. La fantate e jere biele e ben fate; a la muart dal pari e de mari, Mardocheu le veve cjolte par fie. 8 Cuant che si vignì a savê l’ordin dal re e il so befel e un biel trop di fantatis a forin dadis dongje te citât di Suse, tignudis di voli di Egai, ancje Ester e fo cjapade e menade tal palaç, tignude di voli di Egai, vuardean des feminis. 9 La fantate i plasè a Egai e sal ingracià; lui si premurà di prontâi dut ce ch’al coventave pe munture e pe bocjade; i dè siet siervis sielzudis tal palaç e i dè a jê e a lis sôs siervis l’apartament plui biel de cjase des feminis. 10 Ester no veve mo dit nuie ni dal so popul ni de sô famee, parcè che Mardocheu i veve inibît di fânt peraule. 11 Ogni dì Mardocheu al spassegjave denant dal curtîl de cjase des feminis par sancirâsi se Ester e stave ben e ce ch’al jere di jê. 12 Cuant ch’e rivave la volte par une fantate di lâ dal re Assuero dopo i dodis mês che la leç e proviodeve pes feminis par preparâsi, parcè che dome in chê volte al finive il timp de lôr preparazion, vadì sîs mês par sprofumâsi cun vueli e cun mire e sîs mês cun bonodôrs e cun altris sbelets doprâts des feminis, 13 la fantate e leve dal re e e podeve puartâsi daûr de cjase des feminis al palaç dut ce ch’e domandave. 14 E leve sore sere e tal indoman a binore e stralozave te seconde cjase des feminis, sot i voi di Saasgaz, cjastrât dal re e vuardean des concubinis. Podopo no tornave plui dal re, a pat che il re no le bramàs e che jê no fos clamade par non. 15 Cuant ch’e rivà par Ester, fie di Abicail, barbe di Mardocheu, che le veve cjolte par fie di anime, la volte di lâ dal re, jê no domandà che ce che i conseà Egai, cjastrât dal re e vuardean des feminis. Ester e jentrave tes graciis di chei che le viodevin. 16 Sicheduncje Ester e fo compagnade dal re Assuero tal palaç intal decim mês, ven a stâi il mês di Tebet, tal setim an dal so ream. 17 Il re i volè ben a Ester plui che no a dutis chês altris feminis e jê e cjatà buine gracie e bon acet denant dai siei voi plui che no dutis chês altris fantatis. I metè sul cjâf la corone reâl e le nomenà regjine impen di Vasti. 18 Daspò si fasè un grant gustâ par ducj i princips e i fameis, ch’al fo il gustâ di Ester; ur dè une dì di polse a lis provinciis e al fasè regâi cuntune largjece degne di un re.

Complot cuintri dal re

19 La seconde volte che si davin dongje lis fantatis, Mardocheu al veve stanzie dongje de puarte dal re. 20 Ester, seont l’ordin che i veve dât Mardocheu, no veve fate peraule ni de sô famee ni dal so popul, parcè che jê e faseve ce che i diseve Mardocheu, come cuant che e jere sot pupîl di lui. 21 In chei dîs, cuant che Mardocheu al veve stanzie dongje de puarte dal re, Bigtan e Teres, doi cjastrâts dal re e dal trop dai vuardeans dal palaç, stiçâts cuintri dal re Assuero, a ciririn di meti lis mans su la persone dal re. 22 Mardocheu al vignì a savê la robe e al visà la regjine Ester e Ester i fevelà in merit al re a non di Mardocheu. 23 Lâts a font e scuvierzût il fat, i doi cjastrâts a forin picjâts tor di un pâl. E il câs al fo segnât tal libri des cronachis, presince dal re.

Notis:

  • 2,1 - Il test ebraic al fâs scrupulâ che il re al ves nostalgjie di Vasti; il grêc invezit al fâs pensâ che le vedi dismenteade dal dut.
  • 2,7 - Adasse (= mirt) al è il non ebraic; Ester al è chel persian e grêc (Ishtar = stele). Il verset grêc al finìs cussì: “Le veve tirade sù cul fin di sposâle”. E di fat la tradizion gjudaiche e fevele di Ester come de femine di Mardocheu.
  • 2,10 - La situazion di Ester e revoche chê di Denêl e dai siei trê compagns (Dn 1), dome che li il re ju à sielzûts savint de lôr religjon e de lôr fedeltât a la leç.
  • 2,16 - Il mês di Tebet al corispuint al nestri genâr-fevrâr.
  • 2,20 - Il grêc, plui religjôs che no l’ebraic, al met: “Rivuart a Ester, jê no veve palesade la sô patrie. Di fat Mardocheu i veve racomandât di temê Diu e di meti in vore i siei comandaments come cuant che e viveve cun lui. E Ester no veve cambiât nuie de sô condote”.
Cjapitui: