BIBIE IN LINIE

Cjapitul 2

la SAPIENCE e i siei conseis

Il Signôr par chel ch’al cîr la sapience

2 1 Fî gno, se tu acetarâs lis mês peraulis

e i miei comandaments tu ju tignarâs dongje di te,

2 slungjant la tô orele viers de sapience

tu plearâs il to cûr viers de inteligjence,

3 ansit se tu fasarâs ricors al sintiment,

berlant viers de savietât;

4 se tu larâs a cirîle tanche l’arint

e tanche un tesaur tu le larâs sgarfant;

5 alore tu scuvierzarâs il timôr dal Signôr

e tu cjatarâs la sience di Diu.

6 Pardabon al è propit il Signôr ch’al dà la sapience

de sô bocje a vegnin sience e inteligjence.

7 Lui al ten di bande il so jutori pai jusc’,

scût par chel ch’al va indenant cun dretece.

8 Vuardant lis stradis de justissie

al ten di voli il troi dai siei amîs.

9 Alore tu capissarâs la justissie e la dretece,

l’ecuilibri e dutis lis stradis de contentece.

I vantaçs de sapience

10 Cuanche la sapience e sarà jentrade tal to cûr

e il savê al varà racreade la tô anime,

11 la prudence e veglarà parsore di te

e la savietât ti tignarà vuardât,

12 slontananti de strade dal mâl,

dal om ch’al à dome pinsirats trisc’,

13 di chei ch’a bandònin lis stradis dretis

par butâsi tes stradis scuris,

14 che si consòlin a fâ mâl,

ch’a gjòldin des tristeriis dal mâl,

15 ch’a stravìin tes lôr stradis,

ch’a sgàrin tai lôr trois.

16 Ti gjavarà de femine di chei altris,

de foreste ch’e sa doprâ peraulis dolcis,

17 ch’e à bandonât il compagn de sô zoventût

e ch’e à dismenteât il pat dal so Diu.

18 La sô cjase e va propit viers de muart

e i siei trois viers des ombris.

19 Chel che si invie de sô bande nol torne indaûr

e nol rive par mai tai trois de vite.

20 Cussì tu larâs indenant pe strade dai bogns

e tu tignarâs cont dai trois dai jusc’.

21 Pardabon i drets a vivaran in te tiere,

e li a saran lassâts i monçs.

22 Invessit i trisc’ a saran menâts vie

e chei che no son di peraule a saran svinidrîçs.

Notis:

  • 2,1 - Al torne il gjenitôr: se il fi al scoltarà i bogns insegnaments dal pari, al varà no dome la gracie di vivi tal timôr di Diu ma ancje furtune in chest mont.
  • 2,16-17 - Al fevele tant de femine di chei altris, che e romp la promesse de fedeltât al so om, che de femine foreste, che e puarte tal popul ebraic usancis forestis ch’a son une sorte di tradiment tai confronts di Diu.
  • 2,21 - I jusc’ no varan dome il regâl di une vite lungje e furtunade ma ancje di une dissendence che no finissarà (Sal 37,9). Gjesù ur impromet chest regâl a di chei ch’a sapuàrtin cun mitece, cence lassâsi cjapâ de tentazion di rispuindi a la prepotence cu la prepotence (Mt 5,5).
Cjapitui: