BIBIE IN LINIE

Cjapitul 12

L’om denant dal so limit

12 1 Pense al to creadôr tai dîs de tô zoventût,

prime ch’a vegnin i dîs dal dolôr

e ch’a rìvin i agns che tu varâs di dî:

“Chescj mo no mi plàsin”;

2 prime che si scurissi il soreli,

la lûs, la lune e lis stelis,

prime ch’a tòrnin i nûi dopo dal burlaç.

3 Tai dîs ch’a cloparan i vuardeans di cjase,

a deventaran plets i oms fuarts,

a cessaran de lôr vore chês ch’a masànin,

parcè che a saran restadis in pocjs,

al plombarà il scûr sun chei ch’a cjàlin fûr pai barcons,

4 si sieraran i puartons su la strade;

cuant che al calarà il rumôr de muele,

si cidinarà il cjant dal ucel

e a scomparissaran dutis lis fiis dal cjant;

5 alore si varà pore des rivis

e dai spavents de strade,

e no si bassilarà pal mandolâr,

e la liserte a stentarà a strissinâsi,

e il pevaron si lu butarà di bande,

parcè che l’om s’in’ va inte sô cjase eterne

e i vajadôrs a pètin za i lôr berlis te contrade,

6 prime che si cjonci il fîl d’arint,

ch’al ledi a tocs il lampion d’aur,

che si spachi la vasule di crep inte fontane,

che la cidule e plombi jù tal poç.

7 Alore il pulvin al torne a la tiere dontri ch’al è vignût,

e la soflade de vite e torne a Diu che le à dade.

8 Nuie di nuie, al à dit Qoelet,

dut al è nuie.

Conclusion

9 Qoelet, oltri che jessi savi lui, i insegnà ancje la sience al popul. Al scoltà, al lè a font, al scrivè unevore di massimis.

10 Qoelet al cirì di cjatâ peraulis ch’a plasessin e al scrivè la veretât cun onestât. 11 Lis peraulis dai savis a son tant che spiçots, tant che cjavilis ben plantadis a son lis ricoltis des lôr massimis; tant chês che chês a vegnin fûr dal stes pastôr. 12 Di ce ch’al va plui in là di chest, fi gno, tenti vuardât. A scrivi tancj libris, no si le finissares mai, e il masse studiâ al consume l’om.

13 Fin dal discors. Si à za sintût dut. Ve’ timôr di Diu e met in vore i siei comandaments, parcè che l’om al è dut culì.

14 Diu al clamarà a rispuindi di ogni azion, ancje di ce ch’al è platât, bon o trist ch’al sedi.

Notis:

  • 12,1 - Cun grande malinconie, Qoelet al fevele de vecjae viodude come un lunc unviêr cence primevere. Lis parts dal cuarp a son presentadis cun paragons: i vuardeans di cjase a son i braçs e lis mans, i oms plui fuarts a son lis gjambis o i vues, chês ch’a masànin a son i dincj, chei ch’a cjàlin fûr pal barcon a son i vôi, i puartons a son la bocje, il cjant dal ucel e lis fiis dal cjant a son la vôs e lis cuardis vocâls. No si pò però tirâ masse su la precision.
  • 12,7 - Il toc no si pò cjapâlu come un at di fede di Qoelet te inmortalitât, dineade cun fuarce e ironie in 3,18-21. Qoelet al dîs dome che cu la muart l’om al fâs la strade contrarie di cuant che al è stât creât (Gjen 2,7).
  • 12,9 - La conclusion no je di Qoelet ma di un dissepul ch’al laude l’autôr. O varessin di jessi, come timp, sul scomençâ dal II sec. p.d.C., une gjenerazion plui in ca.
  • 12,12 - Il dissepul al torne a dî in struc che la nature e à limitât l’om inte sô pussibiliât di savê e di cirî.
Cjapitui: