BIBIE IN LINIE

Cjapitul 4

4. Sezion dutrinâl

Disserniment dai spirts

4 1 Miei cjârs, no stait a lâ daûr di ogni inspirazion, ma stazait lis inspirazions par viodi s’a vegnin propit di Diu, parcè che a son saltâts fûr tal mont un stragjo di profetis fals. 2 Di chest o podìn ricognossi il spirt di Diu: ogni spirt ch’al ricognòs che Gjesù Crist al è vignût te cjar al è di Diu; 3 ogni spirt che nol ricognòs Gjesù nol ven di Diu. Chest al è il spirt dal anticrist che, come ch’o vês sintût, al sta rivant; che anzit al è za tal mont. 4 Vualtris o sês di Diu, frututs, e o vês vinçûts chescj profetis fals parcè che chel ch’al è in vualtris al è plui grant di chel ch’al è tal mont. 5 Chei li a son dal mont, par chel a insegnin robis dal mont e il mont ju scolte. 6 Nô o sin di Diu. Chel ch’al cognòs Diu, nus scolte nô; chel che nol è di Diu, no nus scolte. Di chest o diferenziìn il spirt de veretât e il spirt de falsetât.

5. Sezion esortative

L’amôr di fradis al ven di Diu e al fâs “restâ” in Diu

7 Miei cjârs, volìnsi ben un cul altri, parcè che l’amôr al ven di Diu: chel ch’al vûl ben al nas di Diu e al cognòs Diu. 8 Chel che nol vûl ben nol à cognossût Diu, parcè che Diu al è amôr. 9 In chest si è palesât l’amôr di Diu par nô: Diu al à mandât il so unigjenit Fi tal mont par che nô o vessin la vite midiant di lui. 10 In chest al sta l’amôr: no sin stâts nô a volêi ben a Diu, ma al è lui che nus à volût ben a nô e al à mandât so Fi tant che vitime par parâ jù i nestris pecjâts.

11 Miei cjârs, se Diu nus à volût ben, ancje nô o vin di volêsi ben un cul altri. 12 Diu no lu à mai viodût nissun; se si volìn ben un cul altri, Diu al reste in nô e il so amôr in nô al è rifinît. 13 Di chest si ricognòs che nô o restìn in lui e lui in nô: lui nus à regalât il so Spirt. 14 E propit nô o vin viodût e o sin testemonis che il Pari al à mandât so Fi sicu salvadôr dal mont. 15 Se un al ricognòs che Gjesù al è Fi di Diu, Diu al reste in lui e lui in Diu. 16 Nô o vin ricognossût e crodût al amôr che Diu al à par nô. Diu al è amôr; chel ch’al sta tal amôr al reste in Diu e Diu al vîf in lui.

L’amôr al gjave la pôre dal judizi

17 Par chest l’amôr al è rivât al colm in nô, parcè che o vin fiducie te dì dal judizi; parcè che come ch’al è lui, cussì o sin ancje nô, in chest mont. 18 Là ch’al è amôr no ’nd è pôre; che anzit l’amôr al pare vie la pôre, parcè che la pôre e à colegance cul cjastic e chel ch’al à pôre nol è rifinît tal amôr.

Chel che i vûl ben a Diu i vûl ben al fradi

19 Nô o volìn ben parcè che lui nus à volût ben par prin. 20 Se un al disès: “Jo i vuei ben a Diu” e al odeàs so fradi, al sarès un bausâr. Di fat chel che no i vûl ben a so fradi che lu viôt, nol pò volêi ben a Diu che no lu viôt. 21 Chest al è il comandament ch’o vin di lui: chel che i vûl ben a Diu, al à di volêi ben ancje a so fradi.

Notis:

  • 4,1 - Vê fede nol vûl dî crodi a dut ce ch’al ven dit, ni a ducj chei ch’a fevelin. Insieme cu la fede e covente ancje la prudence, ch’e jude a disserni se chei ch’a disin di vê il Spirtu Sant lu àn o no. Un bon misurin al è chel di cjalâ la vite ch’a menin (Mt 7,15-20). Chei che no ricognossin Crist, no son gran di Diu.
  • 4,6 - I apuestui a àn la garanzie di Diu parcè che a son mandâts di Crist a testemoneâlu tal mont.
  • 4,12 - Ur dà jù ai masse spirtuâi. In chest mont no si rive a Diu midiant des visions ma dome midiant dal amôr concret e coerent pe sô leç e pal prossim.
  • 4,18 - Si sa che il cjaveç de sapience al è il timôr di Diu (Sal 111,10), ma al à di jessi un timôr ch’al partìs dal amôr: il rivuart che si à di vê cuntun che si vuelii une vore ben.
Cjapitui: