BIBIE IN LINIE

Az dai apuestui

Introduzion

Cjapitul 7

la glesie framieç dai ebreus

Discors di Stiefin

7 1 Il sorestant dai predis i domandà: “Ise propit cussì?”. 2 E lui i rispuindè: “Fradis e paris, scoltait. Il Diu de glorie i comparì a Abram, nestri von, ancjemò in Mesopotamie, prin che si implantàs in Aran 3 e i disè: Lasse la tô tiere e la tô parintât e va te tiere che ti mostrarai jo . 4 Sicheduncje al bandonà la tiere dai caldeus par sistemâsi in Aran. Muart so pari, Diu lu fasè passâ di li inte tiere ch’o sês a stâ vualtris cumò. 5 No lu fasè paron di nuie in cheste tiere, nancje tant di poiâ il pît ma i imprometè di dâje in ereditât a lui e a la sô dissendence daûr di lui , seben che nol veve fîs. 6 E Diu i disè che la sô dissendence e vares vût di lâ in tiere foreste , che le varessin ridusude in sotanance e che le varessin tibiade par cuatricent agns. 7 Ma il popul che ju tignarà sotans, i fasarai jo sentence , dissal il Signôr. Podopo s’int laran di li e mi adoraran in chest lûc. 8 Plui in ca al fasè cun lui il pat de circuncision; al è cussì che, deventât pari di Isac, Abram lu circuncidè sui vot dîs . Isac al fasè compagn cun Jacop e Jacop cui dodis patriarcjis.

9 I patriarcjis, gjelôs di Josef , lu venderin mandantlu ventijù pal Egjit. Ma Diu al jere cun lui : 10 lu liberà di dutis lis sôs tribulazions e i dè gracie e sapience denant dal faraon , re dal Egjit , che lu fasè sorestant dal Egjit e di dute la sô famee . 11 A capitarin alore sun dut l’Egjit e in Canaan fan e grande miserie, che i nestris vons no cjatarin nuie ce mangjâ. 12 Sintint che jù pal Egjit and jere forment , Jacop al mandà i nestris vons une prime volte. 13 La seconde volte Josef si fasè ricognossi dai siei fradis e il faraon al vignì a savê de sô riunde. 14 Josef al mandà alore a clamâ so pari Jacop e dute la sô int, ch’a jerin in setantecinc di lôr . 15 E cussì Jacop al lè in Egjit , al murì ventijù , lui e i nestris vons. 16 I lôr cuarps ju puartarin a Sichem e ju meterin tal tombâl che Abram al veve comprât paiantlu in bêçs ai fîs di Emor , in chel di Sichem .

17 Svicinantsi il moment di ce che Diu i veve imprometût a Abram, il popul al cressè di numar e si moltiplicà in Egjit 18 fintremai ch’al montà sù un gnûf re , che no si visà altri di Josef . 19 Doprant l’imbroi cuintri de nestre gjernazie , chest re al maltratà i nestris vons, al pont di obleâju a butâ vie la lôr canae par no ch’a vivessin . 20 Al è in chê volte ch’al nassè Mosè, che i plaseve che mai a Diu. Al fo mandât par trê mês in cjase di so pari. 21 Daspò lu butarin vie, ma la fie dal faraon lu cjapà sù e sal tirà sù come ch’al fos stât so fi . 22 Cussì Mosè al imparà dute la sapience dai egjizians e al valeve un grum in peraulis e in voris.

23 Rivât su la corantine, i vignì sù di lâ a cjatâ i siei fradis , i fîs di Israel . 24 Viodint che i fasevin malegraciis a di un di lôr, si metè de sô bande e al svindicà il sotan copant l’egjizian . 25 Si inludeve che i siei fradis a varessin capît ch’al jere Diu che ju salvave midiant di lui, ma lôr no capirin gran. 26 Tal indoman, int viodè che si petavin e al cirì di metiju d’acuardi. O sês fradis, dissal; parcè po si fasêso malegraciis un cul altri? 27 Alore chel ch’al pacave il so compagn lu parà vie disint: Cui ti àial metût sorestant e judiç parsore di nô? 28 Volaressistu par câs copâmi , come che îr tu âs fat fûr l’egjizian? 29 Sintint cussì , Mosè al scjampà e al lè a parâsi te tiere di Madian , là che i nasserin doi fîs.

30 Passâts corant’agns, i comparì un agnul tal desert de mont dal Sinai, te flame di un baraçâr ch’al brusave . 31 Mosè al jere sconsortât a viodi une robe di chê fate. Biel ch’al leve indenant par viodi miôr, si fasè sintî la vôs dal Signôr: 32 Jo o soi il Diu dai tiei vons , il Diu di Abram , il Diu di Isac e di Jacop . Scaturît, Mosè nol olsave a cjalâ. 33 Alore il Signôr i disè: Gjaviti la cjalçadure dai pîts , parcè che la tiere che tu balinis e je une tiere sante . 34 O ài viodude la disperazion dal gno popul in Egjit ; o ài scoltât i siei gemits e o soi vignût jù par sfrancjâju . Anìn , che ti mandi in Egjit .

35 Chel Mosè che lu vevin rifudât disint: Cui ti àial metût sorestant e judiç , Diu ur al mandave sicu sorestant e salvadôr midiant dal agnul che i jere comparît tal baraçâr . 36 Al è lui che ju menà fûr , fasint spiei e meracui te tiere dal Egjit , tal mâr Ros e tal desert par corant’agns . 37 Al è lui, Mosè, che ur à dit ai fîs di Israel: Diu al fasarà vignî fûr dai vuestris fradis un profete compagn di me . 38 Al è lui che, in semblee tal desert, al faseve di mediatôr fra l’agnul che i fevelave su la mont dal Sinai e i nestris vons; e lui al sintì lis peraulis de vite par dânuses a nô. 39 Ma i nestris vons no àn volût savênt di ubidîlu, e, ch’al è piês, lu refudarin e a tornarin cul cûr in Egjit , 40 disint a Aron: Fasinus dius ch’a marcin denant di nô , parcè che Mosè , che nus à fats saltâ fûr de tiere dal Egjit , no savìn ce che i è sucedût . 41 A faserin un vidiel e i ufririn un sacrifici al diu, contents e sodisfats pe vore des lôr mans. 42 Alore Diu ur voltà la muse e ju molà a la religjon de schirie dal cîl , come ch’al è scrit tal libri dai profetis:

43 Mi vêso ufrît vitimis e sacrificis

par corant’agns tal desert, famee di Israel?

O vês puartade ator la tende di Moloc

e la stele dal diu Refan,

statuis che si vevis fat par adorâlis;

pa la cuâl us depuartarai plui in là di Babilonie.

44 I nestris vons tal desert a vevin la tende dal pat, come ch’al veve disponût chel che i fevelave a Mosè . I veve ordenât di fâ daûr dal stamp che i veve mostrât . 45 Dopo di vêle vude, i nestris vons, sot di Gjosuè, le menarin te tiere cjapade ai forescj che Diu ju veve fats cori denant di lôr. E li e restà fint a David, 46 chel che i plasè a Diu e i domandà la furtune di cjatâ un lûc pe cjase di Jacop . 47 I tocjà a Salomon di fâi sù une cjase , 48 ma l’Altissim nol sta gran tes cjasis fatis de man dal om, come ch’al dîs ancje il profete:

49 Il cîl al è la mê sente

e la tiere il scagn pai miei pîts.

Ce cjase podaressiso fâmi, al dîs il Signôr,

e cuâl saraial il lûc là ch’o podarai polsâ?

50 No ise stade la mê man a fâ dut chest?

51 Cjâfs dûrs , orelis e cûrs paians , si metêso propit simpri cuintri dal Spirtu Sant? Ce ch’a son stâts i vuestris vons, precîs edentic o sês ancje vualtris. 52 Isal un profete che i vuestris vons no lu vedin perseguitât? A àn copât chei ch’a disevin ch’al veve di vignî il Just, chel che vualtris lu vês a pene tradît e sassinât, 53 vualtris ch’o vês vude la leç midiant des disposizions dai agnui e no le vês metude gran in pratiche”.

54 Sintintlu, ur vignive sù la rabie e a crustavin i dincj cuintri di Stiefin.

Vision di Stiefin e lapidazion

55 Plen di Spirtu Sant, lui al cjalà sù fis viers il cîl e al viodè la glorie di Diu e Gjesù in pîts a la sô gjestre. 56 Alore al disè: “O viôt i cîi spalancâts e il Fi dal om in pîts a la gjestre di Diu”. 57 Petant grancj berlis, si stroparin lis orelis e si butarin intor di lui; 58 lu sburtarin fûr de citât e si meterin a clapadâlu. I testemonis a poiarin i lôr vistîts dapît di un zovin di non Saul. 59 E intant che lu claponavin, Stiefin al preave cussì: “Signôr Gjesù, cjol la mê anime”. 60 Po si pleà sui genôi e al disè a fuart: “Signôr, no sta metiur in cont chest pecjât”. E cun chestis peraulis, si indurmidì vie.

Notis:

  • 7,2 - Stiefin al fâs un struc de storie di Abram, di Josef e di Mosè, tignint simpri denant dai vôi Crist, ch’al è de dissendence di Abram, al è stât dât vie de sô int come Josef e al à deliberât il so popul al pâr di Mosè, ma dut intun mût plui grant e plui complen. Tant a dî che, par stâ fedêi a la storie, i gjudeus a àn di viergisi a Crist.
  • 7,3 - Gjen 12,1s.
  • 7,6 - Gjen 15,2.
  • 7,7 - Gjen 15,14.
  • 7,9 - Gjen 41,40-41; Sal 105,21.
  • 7,10 - Gjen 41,54-55; 42,5.
  • 7,14 - Gjen 46,27.
  • 7,16 - Gjen 50,13.
  • 7,17 - Es 1,7s.
  • 7,27 - Es 2,14s.
  • 7,30 - Es 3,2-3.
  • 7,32 - Es 3,5.
  • 7,35 - Es 2,14. Crist al è stât cetant plui “rifudât” di Mosè.
  • 7,38 - La semblee dal desert le clamavin “ecclesìa”, che par nô e je deventade la glesie.
  • 7,42 - La religjon pe “schirie dal cîl”, ven a stâi pal soreli, pe lune e pes stelis tignudis par dius, e jere di riunde babilonese.
  • 7,43 - Am 5,25-27.
  • 7,47 - 1 Re 6,2.
  • 7,49 - Is 66,1-2.
  • 7,51 - Dt 9,13; Gjer 4,4.
  • 7,56 - Lu viôt in pîts e no sentât daprûf di Diu parcè che al è pront a vignî a fâ sentence di chei ch’a copin i siei testemonis.
  • 7,58 - Saul al deventarà l’apuestul Pauli.
  • 7,60 - Al perdone usance il so mestri Gjesù (Lc 23,46).
Cjapitui: