BIBIE IN LINIE

Cjapitul 4

I PRINS CHE A TORNIN DAL ESILI

Oposizion a la ricostruzion dal templi e a risistemâ lis muris

4 1 Cuant che i nemîs di Gjude e di Beniamin a vignirin a savê che chei ch’a jerin tornâts dongje dal esili a jerin daûr a tornâ a fâ sù il templi dal Signôr Diu di Israel, 2 si presentarin di Zorobabel e dai caposfamee e ur diserin: “O volìn fâ sù ancje nô insieme cun vualtris, parcè che ancje nô o cirìn il vuestri Diu; nô i fasìn a lui i nestris sacrificis dal timp di Assaradon re de Assirie, che nus à fats vignî in cheste tiere”.

3 Ma Zorobabel, Gjosuè e chei altris caposfamee di Israel ur diserin: “Nol è ben ch’o fasìn sù insieme la cjase dal nestri Diu; ma le fasarìn dome nô al Signôr Diu di Israel, come che nus à ordenât Ciro re di Persie”.

4 Alore la int dal lûc si metè a gjavâi il spirt a la int di Gjude e a lambicâju par no ch’a fasessin sù. 5 In plui a stiçarin cuintri di lôr un pôcs di intendents, par fâur lâ in strucj la lôr vore. Chest par ducj i dîs di Ciro, re di Persie, fint al ream di Dario, re di Persie.

6 Sot il ream di Serse, propit tal imprin dal so ream, lôr i presentarin une denuncie cuintri de int di Gjude e di Gjerusalem. 7 Po sot di Artaserse re di Persie, Bilme, Mitridate, Tabeel e altris lôr compagns i mandarin une letare a Artaserse re di Persie: il test dal document al jere butât ju cui ponts aramaics e par aramaic.

8 Recum governadôr e Simsai scriturist i mandarin a Artaserse cheste letare cuintri di Gjerusalem: 9 “Recum governadôr e Simsai scriturist e chei altris lôr compagns judiçs, consui, controlôrs, sorintendents, oms di Uruk, di Babilonie, di Suse, ven a stâi di Elam, 10 e di chei altris popui che il grant Asnapar, cognossût par dut, ju à menâts vie e sistemâts te citât de Samarie e ta chês altris tieris di là dal flum. – 11 Cheste e je la copie de letare che i mandarin –.

Al re Artaserse i tiei fameis, oms des tieris di là dal flum. 12 Il re al à di savê che i gjudeus, partîts di li di te e rivâts chi di nô in Gjerusalem, a stan tornant a fâ sù chê citât triste e ustinade, a fasin sù lis muris e a tornin a sistemâ lis fondis. 13 Il re al à di savê che, se a tornaran a fâ sù cheste citât e se a tornaran a tirâ sù lis sôs muris, no paiaran plui ni sotanance, ni tassis, ni dirits di passaç e dut il damp lu varan i rês. 14 Stant che nô o mangjìn il sâl dal palaç e che no podìn parâ jù une ofese cuintri dal re, o fasìn in mût ch’al sepi chestis robis, 15 par che si ledi a cirî fûr tal libri des memoriis dai tiei vons: in chest libri di memoriis tu cjatarâs e tu ti sancirarâs che cheste citât e je ustinade, che ur à dât displasês ai rês e a lis provinciis, e lis ribelions ch’a son capitadis ancjemò tai timps. Par chestis resons cheste citât le àn fruçade. 16 Nô o visìn il re che, se cheste citât le tornaran a fâ sù e a tornaran a tirâ sù lis sôs muris, nol larà vie trop che te regjon d’Oltriflum no tu varâs plui nissune paronance”.

17 Il re al mandà cheste rispueste: “A Recum governadôr e a Simsai scriturist e a ducj i lôr compagns ch’a son a stâ in Samarie e in altrò te tiere d’Oltriflum, salût! 18 La letare che mi vês mandade le àn lete denant di me cun scrupul. 19 Par ordin gno, si à cirût dut e si à cjatât che cheste citât, ancjemò tai timponons, si è rivoltade cuintri dai rês e li dentri a àn vût ribaltons e disordins. 20 A Gjerusalem a àn vût rês une vore fuarts, ch’a comandavin sun dute la tiere di là dal flum; lôr a tiravin sot i bêçs de sotanance, des tassis e dai dirits di passaç. 21 Pa la cuâl ordenait che chei oms a fermin lis lôr voris e che chê citât no le tornin a fâ sù fin che no varai stabilît indiferent. 22 Viodêt di meti in chest cantin dut il scrupul, par no che il re al vedi un damp ancjemò plui grant”.

23 A pene che la copie de letare dal re Artaserse e fo lete denant di Recum e di Simsai scriturist e dai lôr compagns, chei a lerin di buride a Gjerusalem, dai gjudeus, e cu lis armis ur faserin fermâ ogni sorte di vore.

24 Cussì a fermarin la vore dal templi in Gjerusalem e e restà impastanade fint al secont an dal ream di Dario re di Persie.

Notis:

  • 4,1 - Chei ch’a jerin tornâts dongje: leteralmentri al sarès “i fîs de presonie”.
  • 4,3 - Il templi al veve di jessi fat dome par Israel e duncje dome di Israel. La dutrine di un Israel disseparât di chei altris popui e je une des fondis dal profetisim dal esili (Is 52,11) e dal gjudaisim. Pò stâi che te comunitât di Gjerusalem plui di un al fos de idee di acetâ une man ancje dai samaritans, se no altri par cuistion di culumie, ma il damp morâl di chest miscliç al sarès stât plui grant che no l’interès matereâl.
  • 4,6 - Serse I, par ebraic Assuero (Est 1,1), al à regnât dal 486 al 465, dopo di Dario I. Il Cronist al bat che lis voris a son restadis a mieç par colpe dai samaritans e de int de tiere; Agjeo invezit ur dà la colpe ai gjudeus, ch’a vevin pocje voe di fâ.
  • 4,7 - L’aramaic al jere la lenghe uficiâl dal imperi persian; chest al sta a dînus che une vore di ebreus a jerin scrituriscj te ministrazion imperiâl e metûts tai puescj di fiducie.
  • 4,10 - Di là dal flum, vadì di là dal Eufrât; e je la Sirie fin disot de tiere di Canaan.
  • 4,14 - Mangjâ il sâl dal palaç o dal re al voleve dî jessi dipendents dal re.
Cjapitui: