BIBIE IN LINIE

Cjapitul 1

Preambul dal tradutôr grêc

Prime part

LA SAPIENCE DI DIU TE VITE DAL OM

Riunde de sapience

1 1 Dute la sapience e ven dal Signôr

e e reste cun lui par simpri.

2 Il savalon dal mâr, lis gotis de ploe,

i dîs dai secui, cui rivial a contâju?

3 L’altece dal cîl, la largjece de tiere,

la profonditât dal abis, cui rivial a splorâlis?

4 La sapience e je stade creade prin di ogni robe,

tant che inteligjence ch’e capìs e je di simpri.

5 La lidrîs de sapience a di cui ese stade pandude?

E lis sôs finecis cui lis cognossial?

6 Dome un al è sapient; al è une vore trement

e al è sentât su la sô sente.

7 Il Signôr in persone le à creade,

le à viodude e le à misurade,

le à strucjade sun dutis lis sôs voris.

8 Si le à secontri che le à dade,

lui ur e à regalade a di chei che i vuelin ben.

Il timôr di Diu

9 Il timôr dal Signôr al è glorie e braure,

al è gjonde e corone di ligrie.

10 Il timôr dal Signôr al indalegre il cûr,

al dà gjonde, ligrie e vite lungje.

11 Chel ch’al tem il Signôr si cjatarà ben tal ultim,

te dì de sô muart lu benedissaran.

12 Cjaveç de sapience al è vê timôr dal Signôr,

ur ven dade ai fedêi tal grim de mari.

13 E à metût il so nît framieç dai oms cun fondis eternis,

e sarà dade in consegne a la lôr dissendence.

14 Spice de sapience al è vê timôr dal Signôr;

jê t’incjante cun ce ch’e bute.

15 Ur jemplarà la cjase seont lis lôr bramis,

e cui siei prodots i lôr cjascj.

16 Corone de sapience al è il timôr dal Signôr;

jê e fâs nassi pâs e buine salût,

17 e sparnice savê e cognossince fine,

e fâs cressi la glorie di chei che le àn.

18 Lidrîs de sapience al è vê il timôr dal Signôr,

i siei ramaçs a son une vite lungje.

Passience e scletece

19 La rabie no juste no varà nissune scuse,

pa la cuâl l’eces de ire al fasarà colâ.

20 L’om passient al sa paronâsi in timp,

ma po al varà sodisfazion.

21 Par un trat di timp al plate i siei pinsîrs,

ma i lavris di tancj a fevelaran dal so sintiment.

22 Tes arcjs de sapience a son proverbis savis,

ma pal pecjadôr e fâs spessie la religjon viers Diu.

23 Se tu bramis la sapience, met in vore i comandaments,

cussì il Signôr t’e darà;

24 parcè che tal timôr dal Signôr e je savietât e insegnament,

a lui i plâs fedeltât e mitece.

25 No sta spreseâ il timôr dal Signôr

e no sta sdongjâti di lui cuntun cûr dopli.

26 No sta fâ il fals denant dai oms,

ma sta atent ai tiei lavris.

27 No sta alçâti masse, par no colâ

e tirâti intôr il disonôr.

28 Il Signôr al palesarà i tiei segrez

e ti svergognarà denant de semblee,

29 parcè che no tu sês lât indenant tal timôr dal Signôr

e il to cûr al jere plen di imbroi.

Notis:

  • 1,1 - La sapience e je presentade sot tre aspiez: a) come cualitât che i compet dome a Diu, b) come ordin che Diu i partecipe al mont matereâl, c) come virtût umane che Diu ur regale a di chei che i vuelin ben.
  • 1,5 - Il test in te sô forme plui lungje, chê latine, al zonte tredis riis. Par chel, in tantis edizions de Bibie, il v. 5 al corispuint al 6 e vie indenant.
  • 1,9 - Il timôr di Diu, cjaveç, spice, corone e lidrîs de sapience, al cjape dentri l’amôr e l’ubidience e nus libere di ogni âtri timôr (Dt 1,17; Sal 23,4). Insieme cu la sapience, il timôr di Diu al è il teme di fonde de teologje dal fi di Sirac.
  • 1,19 - Al tache l’insegnament morâl plui specific, fevelant de sapience e de onestât, dôs cualitâts che a vegnin fûr dretis dal timôr di Diu.
  • 1,23 - Pal fi di Sirac jessi sapients e meti in vore la leç di Diu a son la stesse robe.
Cjapitui: