BIBIE IN LINIE

Cjapitul 3

LIS TRIBÛS DI ISRAEL IN CANAAN

I forescj che a contornavin Israel

3 1 Ve i forescj che il Signôr ju à lassâts che a restassin li par meti a lis provis ducj i israelits che no vevin provade nancje une des vueris di Canaan. 2 Chest al è sucedût dome par insegnâur ai israelits che a vignirin daspò, par inscuelâju sul mût di batisi, almancul par chei che no vevin provât prime; 3 i cinc princips dai filisteus e ducj i cananeus, i sidonês e i eveus che a stavin su lis cretis dal Liban, de mont di Baal-Ermon fin te jentrade di Amat. 4 A lerin di cane par meti a lis provis Israel, par viodi se a stavin ai comandaments che il Signôr ur veve dâts ai lôr vons a mieç di Mosè. 5 I israelits a lerin a stâ framieç dai cananeus, dai itits, dai amoreus, dai perissits, dai eveus e dai gjebuseus; 6 a sposarin lis lôr fantatis e ur derin i lôr fantats a lis lôr fiis e si butarin cui lôr dius.

I JUDIÇS

Otinel

7 I israelits a faserin robis che il Signôr nol varès mai podût parâlis jù. Si dismentearin dal Signôr lôr Diu par lâ daûr di chei Baals e di chês Aseres. 8 Alore al Signôr i montà la rabie cuintri di Israel e ju metè tes sgrifis di Cusan-Risataim, re di Edom, e i israelits a scugnirin stâ sot di Cusan-Risataim par vot agns di file. 9 Alore i israelits a berlarin viers dal Signôr e il Signôr ur mandà ai israelits un che ju deliberà, Otniel, fi di Kenaz, il fradi plui piçul di Caleb. 10 Il spirt dal Signôr al jere sore di lui; al deventà judiç di Israel e si metè in marce. Il Signôr al fasè colâ tes sôs mans Cusan-Risataim, re di Edom, e al rivà adore di vêle vinte cun Cusan-Risataim. 11 E cussì la tiere e podè tirâ il flât par corant’agns. Po Otniel, fi di Kenaz, al murì.

Eud

12 I israelits a scomençarin indaûr a fâ porcariis che il Signôr nol podeve sapuartâlis e il Signôr i dè fuarce a Eglon, re di Moab, cuintri di Israel parcè che a fasevin robis che no levin. 13 Eglon si metè in cumbine cui fîs di Amon e di Amalec, al marçà cuintri di Israel e al cjapà la citât dai Palmârs. 14 I israelits a scugnirin stâ sot di Eglon, re di Moab, par disevot agns. 15 Alore i israelits a berlarin viers il Signôr e il Signôr al mandà a salvâju Eud, fi di Ghere, de tribù di Beniamin, che al jere çampin. I israelits i derin l’incariche di puartâi la tasse a Eglon, re di Moab. 16 Eud al fasè fâ un pugnâl a dopli tai, lunc un gomed , e lu peà sot dai vistîts, sul flanc gjestri. 17 Sicheduncje i esibì la tasse a Eglon, re di Moab. Chest Eglon al jere gras par ca. 18 Presentade la tasse, Eud al mandà indaûr la int che le veve puartade. 19 Lui però, rivât li dai Idui des bandis di Galgale, al tornà indaûr e al disè: “O ài un mes par te, ma in segret”. Dissal il re: “Zito!” e ducj chei che a jerin tor di lui a lerin fûr. 20 Eud i lè dongje; lui al jere sentât te stanze adalt, là che si va a cjapâ un ninin di aiar e ch’e jere dome par cont so. Dissal Eud: “O ài par te une peraule di Diu, re!”. Alore lui al jevà sù de sô sente. 21 In chel Eud al slungjà la man çampe, al tirà fûr il pugnâl che lu veve sul flanc gjestri e jal parà dentri te panze al re. 22 Cu la lame al jentrà ancje il mani e il gras si pierdè sore de lame, parcè che Eud no i veve tirât fûr il pugnâl de panze. 23 Eud al fuì tal cjamarin par vie che al veve sieradis daûr di sè lis puartis de stanze adalt e parât dentri il clostri. 24 Cuant che al fo in strade, a rivarin i fameis e a vioderin che lis puartis de stanze disore a jerin inclostradis. Si diserin un cul altri: “Sigûr che al è daûr a servîsi tal cjamarin de stanze disore”. 25 A spietarin un biel pieç parcè che chel altri nol viergeve lis puartis de stanze adalt. Alore a lerin a cjoli la clâf e a daviergerin: il lôr paron al jere distirât par tiere, muart. 26 Biel che a spietavin, Eud le veve mocade. Al passà di li dai Idui e si metè al sigûr a Seire. 27 A pene rivât, al sunà il cuar su la mont di Efraim e i israelits a vignirin jù di corse cun lui de mont, lui denant. 28 Alore ur disè: “Vignît daûrmi, che il Signôr al à metût Moab, il vuestri nemì, tes vuestris mans”. I lerin daûrji, i taiarin a Moab il passaç dai vâts dal Gjordan e no lassarin passâ anime vive. 29 A baterin la int di Moab propit in chê volte, sigûr un dismil oms, ducj ben plantâts e in podê e no ’nt scjampà un di numar. 30 In chê dì Moab al sbassà la creste sot la man di Israel e la tiere e tirà il flât par otant’agns.

Samgar

31 Daûr di lui al vignì Samgar, fi di Anat. Al batè i filisteus, un siscent oms, cuntun spiçot par bûs, e ancje lui al salvà Israel.

Notis:

  • 3,7 - J Judiçs si divìdin in “grancj” e “piçui”. A son grancj chei che si conte la lôr storie tune maniere plui slargjade, tant a dî Otniel, Eud, Debore (e Barak), Gjedeon, Jefte e Sanson; a son piçui chei che dibot dome si ju nomene, tant a dî: Samgar, Tole, Jair, Ibsan, Elon e Abdon. I prins a son sielzûts di Diu e a son sorestants carismatics che a sàlvin la lôr int tun moment grivi; chei altris a àn pluitost une incariche, a “judìchin”. E no si sa di precîs fin dulà. Tes lenghis semitichis dal amont “judicâ” al ûl dî “regi”, “governâ”, e un “judiç” al vâl tanche un “re”.
  • 3,12 - Dut al lasse scrupulâ che i moabits a vedin passât l’Arnon, a vedin cjapadis lis pustotis di Moab e a vedin passât ancje il Gjordan. Il lôr re al è lozât a Gjeric, la citât des palmis. A son duncje tal teritori di Beniamin, la tribù là che al vîf Eud.
Cjapitui: