BIBIE IN LINIE

Cjapitul 2

LIS TRIBÛS DI ISRAEL IN CANAAN

Israel al à mancjât al pat

2 1 L’agnul dal Signôr al lè sù di Galgale fint a Betel e al disè: “Us ài fats vignî sù dal Egjit e us ài menâts ta cheste tiere che ur e vevi imprometude ai vuestris vons par zurament. Us vevi visâts: Jo no romparai mai il gno pat cun vualtris. 2 Par chel che us rivuarde, no vês di fâ missete cu la int di chi; che anzit o vês di butâur par aiar i lôr altârs. Vualtris però no vês volût scoltâ la mê vôs. Ce vêso cumbinât? 3 Poben, us al dîs clâr e net: no fasarai plui fuî cheste int denant di vualtris. Us metaran il pît sul cuel e i lôr dius a saran il vuestri tramai”.

4 Cuant che l’agnul dal Signôr al finì di dî chestis robis ai israelits, dut il popul al tacà a petâ berlis e a craçâ. 5 Chel lûc i meterin non Bochim e li i faserin sacrificis al Signôr.

Muart di Gjosuè

6 Alore Gjosuè al mandà a cjase il popul e i israelits a tornarin ognidun tal so toc par cjapâ paronance de tiere. 7 Il popul al stè sot dal Signôr fintremai che al restà in vite Gjosuè, e fin che a forin vîfs i anzians che a restarin daûr di Gjosuè e che a vevin viodudis dutis lis grandis robis che il Signôr al veve fatis a pro di Israel. 8 Gjosuè, fi di Nun, famei dal Signôr, al murì che al veve cent e dîs agns. 9 Lu soterarin te tiere che i vevin dade di legjitime a Timnat-Cheres, su la mont di Efraim, disore de mont di Gaas. 10 E cuant che e rivà la volte ancje a di cheste gjenerazion di dâsi dongje dai siei vons, e capità un’altre gjernazie che no cognosseve ni il Signôr ni ce che lui al veve fat par Israel.

Pecjât, cjastic, invocazion e salvece

11 E cussì i fîs di Israel a faserin robis che no levin tai confronts dal Signôr e si butarin cui Baals. 12 A implantarin il Signôr, Diu dai lôr vons, che ju veve fats saltâ fûr de tiere dal Egjit, e a lerin daûr di altris dius a messet di chei de int dulintor. S’ingenoglarin denant di lôr e i faserin vignî sù la fumate al Signôr; 13 a bandonarin il Signôr par lâ sot di Baal e di Astarte. 14 Alore il Signôr i montà sù la rabie cuintri di Israel. Ju metè tes mans dai brigants che ju netarin di dut e ju bandonarin tes sgrifis dai nemîs che a jerin torator, in mût che no rivarin altri a fâur front ai lôr nemîs. 15 Ogni volte che a partivin par combati, la man dal Signôr ur petave jù a lôr par cjastiâju, propit come che il Signôr ur e veve professade cun tant di zurament. Si jerin ridusûts tune streme di fâ pôre. 16 Alore il Signôr ur mandà i judiçs che ju gjavarin des sgrifis di chei che ju tibiavin. 17 Ma no scoltarin, magari cussì no, nancje i lôr judiçs e si butarin tai braçs dai dius forescj e s’ingenoglarin denant di lôr. Par fâle curte, si son rivoltâts dal troi che a vevin cjaminât i lôr vons, fedêi ai ordins dal Signôr; no ur àn semeât propit par nuie. 18 Ogni volte che il Signôr ur mandave un judiç, il Signôr al jere cul judiç, e ju scapolave des çatis dai lôr nemîs fintremai che il judiç al jere in vite, midiant che il Signôr si lassave fâ dûl cuant che a gemevin denant di chei che ur tignivin il pît sul cuel e che ur fasevin azions di ogni sorte. 19 Ma però il judiç nol jere dibot nancjemò disfredât che lôr a tornavin a lâ fûr di troi, inmò piês dai lôr vons. A levin daûr dai dius forescj, ur fasevin sacrificis e s’ingenoglavin denant di lôr: no rinunziavin lafè nuie ai sacrilegjos e a lis porcariis dai lôr vons.

20 Alore la rabie dal Signôr si dismovè cuintri di Israel e al disè: “Za che chest popul al à mancjât al pat che jo ur vevi precetât ai siei vons e che nol à volût gran scoltâ la mê vôs, 21 di chi indenant no pararai vie denant di lôr nissun di chei forescj che Gjosuè nol à rivât adore di parâju fûr prin di murî, 22 in mût che Israel al provi ce che al vûl dî e si viodarà se al larà o no pe strade dal Signôr come che a àn fat i siei vons”.

23 Al è par chel che il Signôr al à lassât chescj forescj e nol à vude nissune presse di parâju vie e no ju à metûts gran tes mans di Gjosuè.

Notis:

  • 2,1 - Se la concuiste di Canaan no va come ch’e vares di lâ al è par vie che si à mancjât al pat cul Signôr.
  • 2,11 - Culì al è il telâr che al sarà doprât par ognidun dai judiçs: Israel al bute di bande il Signôr par Baal; il Signôr lu met tes sgrifis dai nemîs; Israel al clame il Signôr e lui i mande un a salvâlu. Si podares vê l’idee che i judiçs a operassin par dut Israel. Invessit si trate di storiis di grancj oms che a àn fat spiei tun puest o ta chel altri. Ancje l’ordin che il libri ju presente nol è chel cronologjc.
  • 2,13 - Baal e Astarte (o, al plurâl, i Baals e lis Astartis), a stan par dutis lis divinitâts cananeis. Baal, “il paron”, al sares il principi maschîl, sorestant dal soreli. Astarte, che i dìsin ancje Asere, e je la dee dal amôr e de feconditât.
  • 2,17 - Il butâsi cui dius forescj al è viodût tanche un rapuart sessuâl, un fâsi doprâ o un dâsi vie.
  • 2,20 - I forescj a son restâts come mieç par provinâ la fedeltât di Israel e come cjastic de sô infedeltât.
Cjapitui: