BIBIE IN LINIE

Cjapitul 3

I delits di Ninive

3 1 Puare mai jê la citât plene di sanc,

dute fodrade di imbroi,

plene di robariis,

che no cesse mai di slambrâ!

2 Un sivîl di scorie,

un sunsûr di ruedis ch’a ciulin,

cjavai ch’a gripin, cjars ch’a trabuchin

3 e cjavalîrs ch’a dan sot;

spadis ch’a incein e sflandorâ di lancis;

un stragjo di ferîts e un disordin di muarts;

i cadavars no si rive a contâju,

s’inçopedisi sui muarts.

4 Par colpe des masse prostituzions de sdrondine,

de biele preferide,

de incjantadorie di mistîr,

ch’e tibiave i popui cu lis sôs trainis,

lis gjernaziis cui siei striaments!

5 Ve chi ch’o soi! Chi di te! Sentence dal Signôr des schiriis.

Ti tirarai vie i vêi che tu âs fin su la muse

e ur mostrarai ai forescj la tô vergogne

e ai reams il to disonôr!

6 Ti butarai intor lis tôs porcariis,

ti cuvierzarai di disonôr,

ti fasarai deventâ un sbeleç.

7 Alore ducj chei che ti viodaran

si slontanaran di te e a disaran:

“Ninive! Ce desolazion! Cui podaraial consolâle?

No si cjatarà nissun che le consoli”.

Compagn di Tebe

8 Sêstu forsit plui fuarte di Tebe,

che si slungjave ad ôr dai canâi dal flum,

ch’e veve come vuaite il mâr

e l’aghe i faseve di murae?

9 L’Etiopie e l’Egjit a jerin la sô potence;

no veve confins;

Put e chei de Libie a jerin siei aleâts.

10 Ancje jê e à scugnût partî pal esili,

lâsint in sclavitût.

I siei fruts a son stâts smacaiâts

tal mieç des placis;

sui siei grancj a àn tirade la bruscjete

e ducj i siei sorestants ju àn peâts cu lis cjadenis.

11 Ancje tu tu restarâs intrunide, tu sarâs folpeade;

ancje tu tu varâs di cirîti un salvament denant dal nemì.

Al è dibant prontâ difesis

12 Dutis lis tôs fuartecis a son come fiârs

cjamâts di flôrs;

se si ju spache, a colin

juste te bocje di chel ch’al vûl mangjâju.

13 Ve il to popul: a son femenutis dentri des tôs muris;

denant dai tiei nemîs si spalanchin

lis puartis de tô tiere;

il fûc al à glotûts i tiei clostris.

14 Va a urî aghe par cuant che tu sarâs sidiade,

rinfuarce lis tôs fuartecis;

marce tal paltan, peste l’argile,

cjape sù il stamp e fâs modons.

15 Però instès il fûc ti glotarà

e la spade ti fiscarà.

Ingrumiti come lis ruis,

ingrumiti come i zupets;

Strissinâts vie come i zupets

16a moltipliche i tiei marcjadants

plui che no lis stelis dal cîl,

17a lis tôs vuarnigjons come i zupets,

i tiei scrituriscj come i insets.

Si campin su lis muris te dì dal frêt.

Al jeve il soreli,

16b lis ruis a slargjin lis alis e a svolin vie,

17b a torseonin ca e là

e no si sa là ch’a son lâts. Disgraciâts!

18 Si sono forsit indurmidîts

i tiei pastôrs, re di Assur?

I tiei valorôs a son inçussîts,

il to popul al è dispierdût su pes monts

e no ’nd è nissun che lu tiri dongje.

19 No ’nd è rimiedi pe tô feride,

la tô plae no vuarìs plui.

Ducj chei ch’a vegnin a savêlu,

a son contents dal to distin.

Di fat sore di cui no isal passât

di un continui ce che tu stâs patint tu cumò?

Notis:

  • 3,1 - No je stade tant la fuarce dai siei nemîs a fruçâle, ma la colme dai siei delits. La crudeltât dai assirians e jere cognossude in dut il mont.
  • 3,4 - Cu la sô puligane, Ninive e veve tirât de sô bande ducj i popui dulintor (2 Re 18,31-35).
  • 3,7 - Inmagjinis compagnis si cjatilis ancje sul cont di Gjerusalem (Gjer 15,5), di Moab (Gjer 48,17), di Babilonie (Gjer 50,13-46) e di Tîr (Ez 26,15-17; Za 9,5).
  • 3,8 - Tebe. La trascrizion semitiche e je Nnt-Amon, o citât di Amon, fiscade dal re Assurbanipal dal 663.
  • 3,9 - Put: tiere a misdì dal Egjit.
  • 3,18 - Il profete, scaturît di dut chel fruç, i domande a la divinitât di Assur, rapresentade dal re, se i oms plui fuarts si son indurmidîts o, miôr, se a son muarts (Is 14,18; Gjer 51,39.57).
  • 3,19 - Nissun dûl! Ce che e sta provant Ninive cumò, lu àn provât ducj prin di jê e inmò par colpe sô. No sin rivâts ancjemò a la colme de leç e de rivelazion, a un amôr ch’al perdone.
Cjapitui: