BIBIE IN LINIE

Cjapitul 14

la SAPIENCE e i siei conseis

Preambul

14 1 La sapience e fâs sù la sô cjase,

ma la stupiditât cu lis sôs mans le bute jù.

2 Chel ch’al va indenant te sô dreture al à il timôr di Diu,

chel ch’al stravie de sô strade lu spresee.

3 Te bocje dal mauc and’è un sfiol di supierbie,

ma i lavris dai savis ju tegnin cont.

4 Se no ’nd’è bûs la trasêf e je vueide,

ma la bondance dal racolt e je te fuarce dal manzut.

5 Un testemoni just nol dîs bausiis,

ma un testemoni fals al bute fûr falsetât.

6 Il rogant al cîr la sapience ma dibant,

pal savi invessit la sapience e je une robe facil.

7 Cîr di stâ lontan dal mauc,

parcè che no tu cjatarâs lavris di sintiment.

8 Chel ch’al è prudent al studie ben la sô strade,

ma la matetât dai storlocs e stravie.

9 Tes tendis dai prepotents al è il cjastic

tes cjasis dai jusc’ invessit e je la gracie.

10 Il cûr al cognos il so marum

e nissun nol pò compagnâsi a la sô ligrie.

11 La cjase dai trisc’ e sarà sdrumade,

ma la tende dai jusc’ e flurissarà.

12 Ai vôi dal om une strade e semee drete,

però tal ultim al è il trabuchet.

13 Parfin tal ridi il cûr nol è content

e tal ultim ancje la ligrie e avilis.

14 L’om fûr di strade al gjolt des sôs cumbinis,

l’om bon invessit des sôs voris.

15 Il stupidat al crôt dut ce che j còntin,

ma chel ch’al à sintiment al cjale là ch’al va.

16 Il savi al tem e al sta vuardât dal mâl,

ma il basoâl al va indenant simpri sigûr.

17 Il scjaldinôs al fâs dome matadis

e l’om plen di tristerie si cîr l’asse.

18 I malmadûrs a son distinâts a deventâ stupits,

i vuaits invessit si furnissin cul savê.

19 I trisc’ si plearan denant dai bogns

e chei cence religjon denant des puartis dai jusc’.

20 Il puar al è odeât ancje dal so compagn,

il siôr invessit al è cjamât di amîs.

21 Chel ch’al spresee il so prossim al fâs pecjât,

ma chel ch’al à dûl dal biât al è furtunât.

22 No vano forsit fûr di strade chei ch’a fàsin il mâl?

Invessit chel ch’al fâs il ben al cjate bonvolê e fedeltât.

23 In ogni fadie si met di bande alc,

ma il tabajâ masse al mene a la puaretât.

24 La corone dai savis e je la lôr ricjece,

ma la corone dai stupits e je la stupiditât.

25 Un testemoni sancîr an’salve cetanc’,

ma chel ch’al conte bausiis al è une ruvine.

26 Il timôr dal Signôr al è la sperance dal fuart,

e pai siei fîs lui al sarà un ripâr.

27 Il timôr dal Signôr al è risultive di vite

par scjuvâ i laçs de muart.

28 Là ch’and’è un stragjo di int il re al pò tignîsi in bon,

ma la ch’and’è pocje int il princip al è finît.

29 Chel ch’al è lent tal inrabiâsi al è unevore savi,

ma chel che si scjalde subit si palese sempio.

30 Vite dai cuarps al è un cûr bon,

l’invidie invessit e je un carûl tai vues.

31 Chel ch’al tibìe il puar al disonore il so creadôr,

invessit j dà glorie chel ch’al à dûl dal piçul.

32 Il trist al ven sassinât de sô tristerie,

ma il just ancje te muart al è plen di fede.

33 Tal cûr inteligjent la sapience e je di cjase,

ma no si le cjatarà dentri dai stupiçs.

34 La justissie e alce un popul intîr,

ma il pecjât al è une vergogne pai popui.

35 Il re si console cun tun servidôr savi,

ma cun chel che lu disonore s’inrabie.

Notis:

  • 14,3 - La stesse robe, la peraule, e fâs l’efiet contrâr seont che si cjati su la bocje di un stupit o di un savi: su la bocje dal stupit e devente une menade di supierbie e duncje di ruvine; in chê dal savi un rimpin di prudence e duncje di salvece.
  • 14,4 - Un proverbi che si lu gjoldeve e capive tant di plui tune culumie agricule.
  • 14,10 - Tant in tal gjoldi che in tal penâ, ognun al reste dibessôl. Pauli al disarà che si à di spartî cun duc’ e in duc’ tant il vaî che il ridi (Rm 12,15).
  • 14,13 - Al semearès un revoc dal pessimisim dal Qoelet, ch’al bat e al ribat che dut al è nuje. Salacôr al ûl dome visânus che la vite e je un miscliç di gjonde e di dolôr.
  • 14,18 - Si cjape sù ce che si à semenât.
  • 14,23 - Cu la cjàcare no si va a mulin.
  • 14,28 - La fuarce e sta in tal numar.
Cjapitui: