BIBIE IN LINIE

Cjapitul 5

LIS “PERAULIS” DI AMOS

Titul e preambul

Lament su Israel

5 1 Scoltait cheste peraule

ch’o stoi par dîle propit par vualtris:

al è un lament, cjase di Israel.

2 E je colade, no tornarà a jevâ sù

la fantate di Israel.

Le àn butade abàs inte sô tiere:

nol è nissun che le torni a tirâ sù.

3 Parcè che Adonai il Signôr al à dit cussì:

La citât ch’e saltave fûr cun mil

e je restade cun cent,

e chê ch’e saltave fûr cun cent

e je restade cun dîs, te cjase di Israel.

Cirî il Signôr

4 Parcè che il Signôr i à dit cussì

a la cjase d’Israel:

Cirîmi me e o vivarês,

5 e no stait a lâ a cirî Betel

e no stait a lâ a Galgale

e no stait a passâ par Bersabee,

parcè che Galgale e sarà dute depuartade

e Betel al sarà ridusût a un nuie.

6 Cirît il Signôr e o vivarês,

par no ch’al plombi dentri come il fûc

te cjase di Josef e le sdrumi

e nol sedi nissun a distudâ a Betel.

Savoltament de justizie

7 Lôr, ch’a tramudin il judizi in arsinç

e a butin par tiere la justizie.

8 Chel ch’al fâs i Siet durmients e lis Macis

e al tramude in buinore l’ombrene de muart

e il dì in gnot al scurìs,

al è lui ch’al clame lis aghis dal mâr

e lis strucje su la face de tiere:

Signôr al è il so non.

9 Al è lui ch’al discjadene il fruç sun chel ch’al è fuart

e il fruç al rive parsore de fuartece.

Trê tocs su la justizie

10 Lôr a odein chel ch’al decît su la puarte

e no puedin nulî chel ch’al fevele just.

11 Pa la cuâl, za che i vês robât al puar i bêçs dal fit

e i vês rafade la tasse dal forment,

si sês fatis cjasis di pieris scuadradris

ma no larês a stâ li dentri;

si sês plantâts vignâi di prime

ma no bevarês chel vin.

12 Parcè che o sai ch’o vês fats masse delits

e che i vuestris pecjâts a son fûr di misure.

Lôr, che i metin stralencs al just,

lôr, che si lassin comprâ dai bêçs

e a parin vie de puarte i puars.

13 Partant chel ch’al met riflès sun chest timp al sta cidin,

parcè che chest al è un timp di tristerie.

Cirît il ben

14 Cirît il ben e no il mâl,

s’o volês vivi,

e cussì al sucedi che il Signôr Diu des schiriis

al sedi cun vualtris,

come ch’o vês dit.

15 Odeait il mâl e amait il ben

e tornait a meti la justizie su la puarte:

pò stâi che i fasi gracie

il Signôr Diu des schiriis

al rest di Josef.

Il passaç dal Signôr

16 Pa la cuâl al à dit cussì

il Signôr Diu des schiriis Adonai:

In dutis lis placis a fasaran lament

e in dutis lis stradis a disaran: Joi, joi!

E a clamaran a fâ corot chel de campagne

e a fâ lament chei ch’a san gemi.

17 Si fasarà lament in ducj i vignâi

parcè che jo o passarai dentri di te.

Lu à dit il Signôr.

La “zornade dal Signôr”

18 Puars mai vualtris ch’o bramais la zornade dal Signôr!

Ce sarae mai par vualtris la zornade dal Signôr?

E sarà scûr, e no lûs.

19 Come cuant che un al scjampe denant dal leon

e i ven incuintri l’ors

e al scjampe dentri in cjase

e al poe la man tor dal mûr

e lu muart un sarpint.

20 La zornade dal Signôr no sarae forsit scûr e no lûs,

gnot fonde cence lusôr di sorte?

Un cult che nol va

21 O ài in asse, no pues viodi lis vuestris fiestis,

e nancje no vuei nulî il bonodôr

des vuestris cunvignis di sagre.

22 Che se vualtris mi ufrissarês olocauscj

e lis vuestris oblazions, no ju varai a grât,

e il sacrifici di pâs

dai vuestris nemâi ingrassâts

nancje no lu cjalarai.

23 Vie di me il davuei dai tiei cjants:

il sunôr des tôs citaris

no lu scoltarai.

24 Ch’al spissuli invezit come aghe il judizi

e la justizie come une risultive eterne.

25 Mi vêso forsit esibidis vitimis e oblazions

par corant’agns intal desert, cjase di Israel?

26 O tirarês vie Sicut, vuestri re,

e Chiion, vuestri idul,

stele dai vuestris idui

che si sês fats.

27 E us fasarai puartâ di là di Damasc.

Lu à dit il Signôr;

Diu des schiriis al è il so non.

Notis:

  • 5,2 - Cheste personificazion di Israel, viodût come une fantate, si le cjate dispès inte leteradure profetiche: “fantate” in Gjeremie, “fantate” e “fie” in Lamentazions, “fie” in Isaie.
  • 5,5 - Betel, Galgale e Bersabee a son i lûcs là che i patriarcjis a vevin i lôr santuaris.
  • 5,8 - E je la seconde dossologjie, che e partìs dal grant mont des stelis.
  • 5,10 - La “puarte” (viôt ancje il v 15) e je alc di plui di un “tribunâl”, come ch’al sosten cualchidun. Al è il lûc là che al bat il cûr de vite publiche, politiche e comerciâl di une citât e là che si ministre ancje la justizie. Un alc come l’“agorà” dai grêcs e il “foro” dai romans.
  • 5,11 - Chel che i fâs malegraciis al puar nol à di inludisi di rivâ a gjoldi de sô injustizie.
  • 5,14 - Cuintri des menacis ch’a son prontadis parsore dal popul, la uniche salvece e je chê di convertîsi, tornant a Diu cuntune vite come cu va.
  • 5,18 - Aromai il pat fra il Signôr e il so popul al è rot e l’intervent di Diu inte storie nol è plui un intervent di rude salvece, ma di salvece pai pôcs midiant dal cjastic dai tancj.
  • 5,25 - Amos, come Osee (2,16-17) e Gjeremie (2,2-3), al viôt tal timp dal desert un timp ideâl dal popul ebraic, là che la religjon e jere mancul organizade ma plui sclete.
  • 5,26 - Sicut e Chiion a son nons di une divinitât astrâl assire, identificade dispès cul Saturni dai romans.
Cjapitui: