BIBIE IN LINIE

Cjapitul 2

I PRECEDENTS DE LOTE

Matatie e i siei fîs

2 1 In chei dîs Matatie fi di Zuan, fi di Simon, predi de çocje di Joarib, al partì di Gjerusalem e al lè a stabilîsi a Modin. 2 Al veve cinc fîs: Zuan, che i disevin ancje Gadi, 3 Simeon, che i disevin Tassi, 4 Gjude, che i disevin Macabeu, 5 Eleazar, che i disevin Auaran, Gjonate, che i disevin Afus. 6 Viodint lis inicuitâts che si fasevin in Gjude e in Gjerusalem, 7 al disè: “Puar mai me! Parcè mo soio nassût par viodi la disperazion dal gno popul e la ruvine de citât sante e àio di restâ sentât culì biel ch’e je tes mans dai nemîs e il santuari tes sgrifis dai forescj?

8 Il so templi al è deventât tant che un om ch’al fâs riviel,

9 i ornaments de sô glorie ju àn puartâts vie tant che robe rafade,

i siei fruts a son stâts sgosâts tes placis

e i siei fantaçuts de spade dal nemì.

10 Cuâl popul no àial invadût il so ream

e no àial metudis lis mans su la sô robe?

11 I àn sbregât vie ogni ornament,

di parone e je deventade sierve.

12 Ve, lis nestris robis santis,

la nestre bielece, la nestre glorie

lis àn fiscadis,

lis àn profanadis i forescj.

13 Parcè vivi ancjemò?”

14 Matatie e i siei fîs si sbregarin i vistîts, si vistirin di sac e a faserin un grant corot.

La faliscje de rivolte

15 Te citât di Modin a rivarin i mes dal re, cu l’incariche di obleâ ducj a bandonâ la lôr religjon e a fâur sacrificis ai dius.

16 Une vore di israelits si butarin cun lôr; Matatie e i siei fîs si ritirarin in bande. 17 I mes dal re i fevelarin a Matatie e i diserin: “Tu tu sês un om ch’al à autoritât, tu sês stimât e puartât in cheste citât e tu âs de tô bande fîs e fradis. 18 Dài, anìn indenant tu par prin e fâs come ch’al comande il re, come ch’a àn fat ducj i popui e i umign di Gjude e chei restâts a Gjerusalem; cussì tu e i tiei fîs o passarês tal numar dai amîs dal re e tu e i tiei fis o varês premis in aur e in arint e regâi tancj che ant volês”. 19 Ma Matatie ur rispuindè afuart: “Ancje se ducj i popui dal so ream a scoltaran il re e ognidun si slontanarà de religjon dai siei vons e a fasaran ducj come ch’al ordene, 20 jo, i miei fîs e i miei fradis o larìn indenant tal pat dai nestris vons. 21 Diu nus vuardi dal bandonâ la leç e lis usancis! 22 No scoltarìn gran i ordins dal re par tradî la nestre religjon a drete o a çampe”. 23 Finît di fevelâ, si svicinà, presince di ducj, un gjudeu par fâ un sacrifici sul altâr di Modin come ch’al veve ordenât il re. 24 Viodint une robe di chê sorte, Matatie si impià di passion; al sintì un sgrisul par dute la vite e lu gafà une rabie di chês justis. Al petà une corse e lu fasè fûr sul altâr; 25 al copà ancje il mes dal re, che ju obleave a fâ sacrificis, e al sdrumà l’altâr. 26 Lui al faseve chest pe grande passion ch’al veve pe leç, come ch’al veve fat Pincas cun Zambri fi di Salom. 27 La vôs di Matatie e rimbombà pe citât: “Chel ch’al à passion pe leç e ch’al vûl difindi il pat, ch’al vegni daûrmi!”. 28 Al scjampà cui siei fîs su pes monts, bandonant in citât dut ce ch’a vevin.

Un trop di scjampâts frontât in dì di sabide

29 Alore une vore di chei ch’a cirivin la justizie e il dirit a lerin jù tal desert 30 cui lôr fîs, cu lis lôr feminis e cui nemâi, parcè che parsore di lôr si jerin ingrumadis lis disgraciis. 31 Ur contarin ai oms dal re e ai soldâts ch’a jerin in Gjerusalem, te citât di David, che venti jù, tes busis dal desert, si jerin dâts dongje oms ch’a vevin sbregât il befel dal re. 32 Une vore di lôr ur corerin daûr, ju cjatarin e si camparin denant di lôr, preparantsi a tacâju in dì di sabide. 33 Ur disevin: “Aromai vonde! Saltait fûr, ubidît ai ordins dal re e o varês salve la vite”. 34 Ma chei altris ur rispuinderin: “No saltarìn fûr gran e nancje no larìn daûr dai ordins dal re, profanant la dì de sabide”. 35 Chei altris si butarin cuintri di lôr, 36 ma lôr no rispuinderin in nuie, ni tirant claps ni taponant lis busis. 37 A diserin: “Murìn ducj ma cu la cussience monde. Il cîl e la tiere a son testemonis che nus fasês murî cence une reson”. 38 Cussì chei altris si butarin cuintri di lôr combatint in dì di sabide: a muririn lôr cu lis feminis e i fîs e i lôr nemâi, un miâr di personis.

La grop di Matatie si rinfuarcìs e si organize

39 Cuant che Matatie e i siei amîs a vignirin a savêlu, a vairin di dûr vaî. 40 Po si diserin un cul altri: “S’o fasarìn ducj come che a àn fat i nestris fradis e no frontarìn i forescj pe nestre vite e pes nestris tradizions, nol larà vie trop che nus fasaran sparî de tiere”. 41 E in chê dì a cjaparin cheste decision: “Ducj chei ch’a vignaran cuintri di nô par frontânus in dì di sabide, nô ur fasarìn vuere e no murarìn ducj come ch’a son muarts i nestris fradis intes busis”.

42 In chel fratimp si metè cun lôr un trop di asideus, i fuarts di Israel, e ducj chei ch’a volevin metisi de bande de leç; 43 in plui, ducj chei ch’a scjampavin par vie des disgraciis, si metevin cun lôr e ur devin une man. 44 Cussì a rivarin a meti adun une trope di int e te lôr rabie a fruçarin i pecjadôrs e te lôr fumate i oms cence religjon. Chei ch’a restarin, a lerin a parâsi framieç dai forescj. 45 Matatie e i siei amîs a girarin ator pe tiere e a sdrumarin i altârs; 46 a faserin circoncidi cu la fuarce ducj i fruts ch’a cjatavin te tiere di Israel cence circoncision. 47 Cussì no ur derin recuie ai supierbeôs e la robe, tes lôr mans, e lè a bon fin. 48 A difinderin la leç cuintri de prepotence dai forescj e dai rês e no lassarin che i pecjadôrs si rinfuarçissin.

Test e muart di Matatie

49 Intant par Matatie si sdongjave l’ore de muart e ur disè ai fîs: “Cumò e regne la supierbie e l’injustizie; al è un timp di savoltament e di rabie tremende. 50 Dài, fîs miei, mostrait passion pe leç e dait la vuestre vite pal pat dai nestris vons. 51 Visaitsi di ce che a àn fat i nestris vons te lôr ete e o varês ancje vualtris un grant onôr e un non eterni. 52 Abram no isal stât cjatât fedêl tal moment de prove e no i isal stât metût in cont di justizie? 53 Josef, tal moment de tribulazion, al à rispietât il comandament e al è deventât sorestant dal Egjit. 54 Pincas nestri von, pe passion ch’al à mostrade, al à vût il pat di un sacerdozi par simpri. 55 Gjosuè, scoltant la peraule di Diu, al è deventât judiç in Israel. 56 Caleb, testemoneant te semblee, al à vude la legjitime te nestre tiere. 57 David, pe sô religjon, al à vude la sente dal ream par simpri. 58 Elie, par vie ch’al veve palesade une passion straordenarie pe leç, al è stât puartât sù in cîl. 59 Ananie, Azarie e Misael, pe lôr fede, a son stâts salvâts dal fûc. 60 Denêl, par vie ch’al jere nocent, al è stât liberât de bocje dai leons. 61 E cussì cjalait ben cemût che, di ete in ete, chei ch’a àn fede in lui no perissin. 62 No stait a vê pôre des peraulis dal trist, parcè che la sô glorie e larà a finîle tal ledan e tai viers; 63 vuê al è puartât e doman no si cjatilu plui, parcè che al torne tal so pulvin e i siei plans a van in strucj. 64 Fîs miei, viodêt di jessi valorôs e fuarts inte leç, parcè che midiant di jê o varês la glorie. 65 Ve chi vuestri fradi Simon, che jo lu cognòs par om savi: scoltaitlu simpri, che lui al sarà vuestri pari. 66 Gjude Macabeu, za tant fuart di zovin in sù, al sarà a cjâf dal vuestri esercit e us comandarà lui te vuere cuintri dai forescj. 67 Tirait dongje di vualtris ducj chei ch’a rispietin la leç e fasêt svindic pal vuestri popul. 68 Dait ai forescj il cjastic che si mertin e stait simpri a ce ch’e dîs la leç”. 69 Daspò ju benedì e si dè dongje cui siei vons. 70 Al murì tal an cent e corantesîs e al fo soterât tal tombâl dai siei vons in Modin. Dut Israel al fasè corot e lu vaì cetant.

Notis:

  • 2,1 - Matatie: un non cun svareadis formis; une e je ancje “Matie”. Al vûl di “regâl dal Signôr”. Joarib al jere il sorestant de prime des vincjecuatri classis sacerdotâls metudis sù sot di David (2 Cr 24,7).
  • 2,2 - Ducj i fîs a àn un sorenon, che di sigûr al veve un so significât ancje se nô no rivìn a capîlu.
  • 2,4 - Macabeu: par cualchidun al volarès dî “proponût dal Signôr”, par cualchi altri al volarès dî “martiel”, magari in sens simbolic o morâl.
  • 2,9 - I “ornaments de sô glorie” a son i vâs dal templi, viodûts tant che personis menadis in presonie.
  • 2,10 - Si pò pensâ a dutis lis invasions dai secui passâts, par opare dai egjizians, dai assirians, dai babilonês e dai persians o ancje a la ultime invasion, chê di Antioc, là ch’and’jere soldâts di ogni raze.
  • 2,13 - Matatie al jere predi e dute la sô vite e veve un savôr e un valôr dome in relazion al templi.
  • 2,14 - Sbregâsi i vistîts al jere il mût dai orientâi par pandi dolôr o indignazion. Vistîsi di sac (cuntune tonie di pêi di camêl o di cjavre) al jere il segnâl di une passion plui fonde.
  • 2,18 - Come ducj i rês orientâi, ancje i princips di Antiochie ur davin il titul di “amîs dal re” a personis ch’a vevin merits civîi o militârs. Il titul ur dave la pussibilitât di jentrâ tal palaç cuant che a volevin, di vê cualchi incariche ministrative e di puartâ une manteline di purpure.
  • 2,21 - Il test precîs al è: “Che (Diu) al vedi boncûr cun nô in mut di no…”; l’autôr al sta une vore atent di no nomenâ mai il non di Diu.
  • 2,25 - Il mes dal re al veve di controlâ che i siei befei in merit a la religjon a vignissin metûts in vore.
  • 2,26 - Pincas, nevôt di Aron, al veve copât Zambri parcè che al veve menât tal campament di Israel une pelande madianite (Nm 25,1-18). Chest at i veve mertât la conferme, a lui e a la sô famee, te incariche di prin predi.
  • 2,28 - A son lis monts de Gjudee, a tramontane di Gjerusalem, là ch’a faserin grandis vitis prime di rivâ a organizâsi.
  • 2,32 - Chei ch’a vevin rineade la lôr religjon a savevin benon che i ebreus, in dì di sabide, no podevin nancje slontanâsi di cjase (Es 16,29). Nol jere proviodût il câs di difindisi cu lis armis.
  • 2,38 - Stant a 2 Mac 6,11 a forin brusâts vîfs par ordin di Filip de Frigje, inspetôr in teste de zone di Gjerusalem.
  • 2,41 - La decision di Matatie di difindisi cu lis armis e à une reson: la santescugne, e une limitazion: in dì di sabide. E sarà la condote che i ebreus a rispietaran in câs di vuere.
  • 2,42 - Asideus: a son une clape di int une vore religjose e puntilgjose tal rispietâ la leç di Mosè.
  • 2,44 - No si trate di un esercit sul stamp dai nestris ma pluitost di un biel trop di oms plens di coragjo e compats ator dai Macabeus. In 2 Mac 8,1 si calcole ch’a fossin stâts sui 6.000 di lôr.
  • 2,47 - I supierbeôs o “fîs de supierbie” a son lis autoritâts seleucidis.
  • 2,52-60 - A vegnin presentâts, tun svol, i personagjos biblics che si àn fat un non pe lôr fede: une fede che Diu le à premiade ancje in chest mont. Une liste dal gjenar si cjatile in Sir 44-50, te “Laut dai vons”, e in Eb 11,4-40. La storie si tramude di sempliç ricuart in insegnament morâl e pedagogjic.
  • 2,66 - Gjude al cjape il comant de vuere seben che nol è il prin fi.
  • 2,70 - O sin tal an 166 de ere romane. L’ativitât di Matatie no à durât nancje un an ma e à rivât instès a inmaneâ il moviment di rivolte.
Cjapitui: